Què m'agrada de -20ºC

A 20 graus sota zero fa molt fred. Mira-t'ho com vulguis: que si el fred és sec i es nota menys, que si el sol fa que no sigui tant desagradable, que si quan fa tant fred no neva i aleshores fer vida és més còmode etc.

NO! -20ºC=FRED

Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.

El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.

És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.

És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.

És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.

I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.



Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)

avui fa fred

fred fred!

Viatge a Lapònia (IV i últim)

És l'últim dia de viatge. Quan em llevo al matí a fora estem a -5ºC (recordo que era a principis de novembre). Faig una volta per la zona d'acampada i de cottages.

De sobte, una bandera em crida l'atenció.












És la bandera Sami. Els samis eren els que vivien a Finlàndia abans que hi arribessin els finlandesos des del centre d'Europa. Quan els finlandesos van arribar, els sami es van desplaçar cap al nord, a Lapònia. Sorpresa! al mateix càmping hi ha el parlament de les nacions Sami.

Aquest Parlament representa els sami que viuen a Finlàndia, Rússia i Noruega.
És un parlament extremadament funcional, però s'entén que el parlament sami sigui aquest barracó si es té en compte que els sami són en realitat un conjunt de pobles completament diferents que fa poc han decidit que tenien coses en comú i que per defensar els seus interessos s'havien d'unir, a més d'estar situats a una terra on la bellesa la posa la natura, i l'home només es concentra a sobreviure, un intent de bellesa creat per l'home, sense cap objectiu especial no s'entén.

Aquestes consideracions les faig quan arribem amb autobús a Inari, la ciutat del lloc: quatre edificis grisos al costat del llac més fantàstic que s'hagi vist mai.

Des d'Inari anem a la granja de rens. Ens expliquen que avui en dia casi no es maten rens per menjar, i que ja no se n'utilitza la llet per fer formatge, ja que això seria casi com matar les cries.

A més, ens expliquen que tots els rens són propietat d'algú, més encara, d'un Sami. És tradició que quan als nens els cau la primera dent els hi regalin un ren. Els rens viuen en llibertat vigilada.

De sobte la senyora que ens explica totes aquestes coses agafa un bastó i pica contra un arbre, tots els rens vénen, com els gossos de Paulov, la senyora ens dóna menjar per que els alimentem.


Quan tots tenim massa fred, entrem a una casa sami on ens expliquen coses sobre la seva cultura, i bevem cafè calent en tasses tradicionals sami. Abans de despedir-nos, i seguint les tradicions sami, cada nacionalitat haurà de cantar una cançó popular del seu país. Els bascos no tenen problema, canten 28 junts, a mi em toca cantar la sardana de l'Empordà tot sol, i el conductor de l'autobús finlandès tampoc se n'escapa.

Després de dinar, fem una caminada i veiem per última vegada el llac, el sol es pon vermell vist des d'un turó a vint minuts de la ciutat.

Tornem a l'autobús, són les sis de la tarda, comença el viatge de tornada a Jyväskylä, arribarem a les cinc del matí.

Viatge a Lapònia (III)

El tercer dia al matí visitem una granja de huskys, aquests gossos del nord. El propietari ens explica que ha participat a Pirena, però que no ho fa més per què els seus gossos no podrien guanyar, no estan acostumats a córrer a només 0ºC, i a més el seu valor és la resistència a les condicions extremes, no la velocitat. També ens explica trist, que tenen alguns d'aquests gossos barrejats entre husky i altres espècies per córrer més ràpid, però que a l'hivern no els poden tenir fora!

Després passegem entre els 50 gossos que hi ha a la granja, entre els quals hi ha unes deu cries de vuit setmanes que s'ho deixen fer tot.














Després a dinar, avui dinar fort, no sabem quan podrem tornar a menjar, ja que ens dirigim a la fi del món: Vasatokka, una mica al nord d'Inari.
Són sis hores d'autocar, a 100 per una carretera blanca, i en tot el trajecte ens creuem amb potser tres cotxes (si, anem per la carretera principal de la regió).

Arribem a les 24:00, està nevant, però no hi ha neu al terra, deu ser qüestió del canvi climàtic, que aquí es fa molt evident.

I per celebrar que hem arribat a la fi del món, sauna i bany al llac.
Temperatura de la sauna: entre 80 i 90ºC
Temperatura exterior: -8ºC
Temperatura de l'aigua: segur que 0,000001ºC, suficient per que no es congeli.

Les sensacions són espectaculars, tothom que pugui ho ha de provar, ja ho havia fet però no en un lloc tant fred. Estàvem a la sauna fins a no poder més, fins que el cos ens deia prou, i aleshores sortíem corrents al llac, de camí al llac ja començaves a pensar que no era bona idea, començaves a notar el fred, aleshores et llençaves, no ho podies pensar, no es pot fer lentament. 1 segon, 2 segons a l'aigua, i ja en tens prou, és massa fred, et desesperes del fred que fa i estàs disposat a pegar-te amb qui es posi al camí entre tu i la sauna, ara necessites calor. I un cop a la sauna, trenta segons fins que recuperes la calor corporal, aleshores penses que ha estat brutal, i que hi has de tornar.

Cap de setmana a Estocolm

Cap de setmana en aquesta fantàstica i tropical ciutat (5ºC, Uau!)
Hi hem arribat en ferry, unes 8 hores de trajecte nocturn.

Em quedo amb dos coses:

Segurament per última vegada en 47 anys m’he beneficiat d’un descompte relacionat únicament amb l’edat, per tenir 18 anys o menys he entrat gratis al museu Vasa, sense ensenyar cap carnet jove ni cap carnet d'estudiant.

Una botiga de CDs al barri antic d’Estocolm. Hi venien música dels ’60 i dels ’70: rock, folk i alguna cosa de blues. La botiga no ocupava més de 20 metres quadrats, i hi devien haver un bilió de CDs, també hi havia vinils. Me n’he endut un CD Mike Bloomfield, que havia estat guitarrista de la Paul Butterfield Band, a recomanació del botiguer, després de 15 minuts de conversa.

P.D: i també amb una xocolatina d'avellanes que es diu "Tarragona"

Viatge a Lapònia (II)

Segon dia a Lapònia. Avui sortim a caminar.

Pugem una muntanya entre arbres i arbres fins que arribem a un altiplà. L'aspecte de l'altiplà em recorda algunes pel·lícules de la segona guerra mundial. No hi ha arbres, els hem deixat pel camí; el terra està format de milions de roques de la talla del meu cap, totes recobertes d'una fina capa de neu, a sota les roques el terra està gelat; està nevant i no es pot veure a gran distància, però sembla que aquest paisatge dura quilòmetres i quilòmetres.

Tornem al "cottage" i dinem, cadascú pel seu compte, avui em faig fideuada pobre (però amb un cubet de caldo precuinat per donar gust).

A la tarda sauna, desgraciadament no tenim un llac on banyar-nos, però hi ha neu, així que ens rebolquem despullats damunt la neu, i ara mentre ho escric penso que potser el cubet de la fideuada contenia substàncies que van confondre el meu cap.

A la nit ens porten de festa a Rovaniemi. L'ambient està una mica mort, però ens estem ballant en un club fins a les dos de la nit. Dos bascos i jo sortim els primers, i com que estem morts de gana anem a una paradeta d'hamburgueses 24 hores. Jo em demano l'hamburguesa mes petita, però li caic bé al venedor, i me la posa més gran, a més em regala un suc.

Suposo que és normal que al club no hi hagués molt ambient, festa i cercle polar àrtic és difícil de relacionar.







La primera foto és l'altiplà.

La segona foto és un cartell que em va cridar l'atenció. Llàstima que es vegi malament!

cottage= casa rural en anglès, quan ho dic jo vol dir típica casa rural finlandesa

Viatge a Lapònia (I)

Dijous, 23:45 Edifici IDEA, davant l'estació de tren.
Un autobús que ens espera ens portarà fins a Rovaniemi. Al grup hi ha quatre alemanys, 2 hongaresos, 3 polonesos, 1 xinesa, 1 anglesa, 1 brasiler, 1 català i 29 bascos (que es queixen de que la carn no és bona).

Carretera, carretera i carretera. Finalment arribem a Rovaniemi, són les 6:30 i casi no hem dormit, la temperatura exterior és de -1ºC.

Primer de tot visita al Pare Noel. Ens condueixen cap a una plaça i ens indiquen on està el Pare Noel, on comença el Pol Nord, i on estan les botigues de souvenirs. Petita decepció: la música és de pianet elèctric, no hi ha neu, no ens deixen fer fotos amb el Pare Noel i el terra rellisca molt. A més el parc d’atraccions (mini parc d’atraccions nadalenques) és tancat.



A la tarda anem cap al “cottage”, i allà si que hi ha neu, fem quilòmetres i quilòmetres per una petita carretera nevada que no sembla que condueixi enlloc.

I tot al nostre entorn és gel.

A la nit pugem un turonet per intentar veure les llums del nord o aurora boreal. Fracàs, els núvols ens ho impedeixen, demà serà un altre dia, i tots ens ho passem bé mirant com els bascos canten cançons del “euskal super3”.

Et maleeixo Benjamin Franklin!

Benjamin Franklin va proposar el canvi d'hora per primera vegada, fa una setmana anàvem una hora avançats respecte l'horari d'hivern, que es considera el real (sempre segons la wikipèdia). Doncs jo dic a sir Benjamin Frankin: per què no tenir els rellotges sempre en horari d'estiu? Bàsicament per què així el sol no es pondria abans de que toquessin les 5 de la tarda!

I passeges tranquilament pel carrer a les 19:00, i penses que ja fa estona que és fosc i que potser ja hauries d'anar a dormir.

Després, parlant amb amics, recordes el cartell nopublicitari que hi havia als lavabos d'un bar.





"no venem cervesa, només la lloguem"

Primer dia de neu!

Avui just despertar-me he pensat: tens problemes de crèdit; a casa només et queden cereals i sopes precuinades; se t'ha fós la llum; avui tens moltes hores de pràctiques; he de fer un treball de "human resources management" que no entenc.

Però aleshores he corregut les cortines i he vist això:


Primer dia de neu a Jyväskylä, no sabeu quina il·lusió m'ha fet! M'ha canviat l'humor a optimista, i a partir d'aquí tots els problemes s'han anat solucionant durant el dia.

D'altre banda, el viatge a Tallin ha estat un exit: Tallin és MOLT bonic, és una ciutat que recomano a tothom: porta uns dos dies de visita (amb més dies te'n cansaries), però te'n passaries dosmil passejant pel centre. El centre de la ciutat és medieval, i té un aspecte molt agradable, acollidor. A més la capital d'Estònia és neta, crec que no he vist cap bossa de plàstic al terra en aquests dos dies.

Helsinki - Jyväskylä - Tallin

"Autumm break"
Aquesta setmana és festa pels estudiants a Finlàndia, l'aprofito doncs per moure'm.

Durant el cap de setmana he estat a Helsinki amb els pares i els Ametller-Esquerra. Ha estat un bon cap de setmana, en que hem visitat les catedrals ortodoxes i protestants de Helsinki, el mercat del peix de Helsinki, el parc Sibelius i a l'església de pedra (a la foto). A més, els pares m'han portat pernil del bo i secallona (l'embotit del nostre país és molt bo!).

Ahir vaig tornar a Jyväskylä cap a la tarda, però sabeu, aquí hi fa més fred que a Helsinki, així que he decidit tornar-hi demà al matí, i cap al vespre potser encara vaig més al sud, per exemple Tallin.

A Tallin hi aniré amb amics francesos, espanyols i eslovens d'aquí del barri. Marxem ben d'hora al matí i anem amb el temps molt cronometrat, els eslovens no es fien de que els espanyols arribin a l'hora.

Sense plantejar-m'ho estic fent de la meva habitació una habitació ben bonica.D'una banda tinc un mapa a la paret, i tot de records dels moments més divertits (fotos, dibuixos, papers, tickets, etc.). Finalment, també tinc una planta, i encara que no tinc test, n'he improvisat un amb la tapa de les escombraries que m'ha quedat molt bonic. També tinc un mirall on s'hi mira la meva planta cada dia, i per què no es senti sola li he posat unes quantes pinyes al test.

fred

La temperatura d'avui a les 07:15 era de 0ºC. Nois, això no va de broma!

Finnish Cottage

Aquest cap de setmana he anat a una casa rural a 80 km de Jyväskylä. Per desgràcia estic tenint alguns problemes per passar les imatges de la càmera a l'ordinador. Per desgràcia, per què el lloc era meravellós.

Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.

Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.

Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!


La casa semblava aquesta.

JYP JYP, Pastaaaa de dientes!

Ahir uns 40 estudiants vam anar a veure un partit de hockey gel del JYP, l'equip de Jyväskylä. El JYP és l'equip campió de la lliga finlandesa, però és un equip petit i els han fitxat els seus dos millors jugadors. A més la lliga finlandesa de hockey és l'equivalent a la lliga uruguayana de futbol: la lliga d'un país petit, però amb tradició en aquest esport, alguns dels millors professionals del món han començat allà, però tots els cracks marxen a altres lligues més potents (en futbol és europa i en hockey és amèrica).

A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...

Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.

Moure's per Jyväskylä

"La manera més còmode de moure's per Jyväskylä és en bicicleta" diu una guia turística de la ciutat "excepte al gener i al febrer, en que les temperatures de -20ºC fan que moure's en bicicleta no sigui gaire saludable. Els altres mesos d'hivern no fa tant fred, traiem la neu de les voreres, es pot anar perfectament en bicicleta a -5ºC".

Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.

No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!

Les festes aquí

El barri en el que visc és Roninmaki, un barri on el 70% (m'ho invento) dels habitants són estudiants. Com que tothom té ganes de festa, sempre hi ha coses a fer a la nit. Quan el dia següent tinc classe a les 8 del matí, em quedo amb el company de pis i amics jugant a cartes fins les 11 i després a dormir, els altres dies, vés a saber, sempre és diferent. O sigui que no ens aburrim gens.

Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.

Aquest és el terra de la discoteca "night"

Jyväskylä és molt petit

A Jyväskylä hi viuen unes 120.000 persones, dels quals 35.000 són estudiants. La ciutat està a uns 270 kilòmetres de Helsinki, i uns 170 de Tampere. Tenint en compte això, Jyväskylä és una de les ciutats amb més moviment de la zona, amb un centre gran i molts llocs on anar.
Això és el que pensava quan llegia informació sobre la ciutat, i això és el que m'he trobat:


Sembla un carrer cèntric de qualsevol ciutat europea, però no és així: es tracta de l'únic carrer cèntric d'una ciutat europea. Fora d'això, tot té aspecte d'extrarradi. El tema és que en un kilòmetre de carrer es concentra tota la vida de la Jyväskylä, i en aquest carrer hi ha de tot! Els centres comercials (4 en 4 passes) el cine, els restaurants i els bars pubs i discotèques (que n'hi ha molts i de tots els gèneres).
I no és que un s'hi pugui aburrir a Jyväskylä, als barris d'estudiants hi ha molta vida, i aquest carrer és sinònim d'entreteniment sense fi, el que passa és que sorprèn que tota la vida de la ciutat estigui en un cop de puny. El seu problema no és de falta d'espai, ni molt menys, creuar la ciutat d'una punta a l'altre vol molta estona, suposo que és més una qüestió climàtica: poder anar d'un lloc a l'altre sense haver-se de moure gaire, cosa que explicaria també la gran quantitat de centres comercials, i la casi nula existència de botigues a peu de carrer.

Així doncs, si que Jyväskylä és una ciutat amb molt moviment, però no pas un lloc amb un centre històric gran, o molts llocs per visitar.

En fi, des de la meva habitació de Roninmaki us explico això, la propera us explicaré quatre curiositats sobre la manera que te la gent de passar-s'ho bé aquí.