Viatge a Lapònia (III)

El tercer dia al matí visitem una granja de huskys, aquests gossos del nord. El propietari ens explica que ha participat a Pirena, però que no ho fa més per què els seus gossos no podrien guanyar, no estan acostumats a córrer a només 0ºC, i a més el seu valor és la resistència a les condicions extremes, no la velocitat. També ens explica trist, que tenen alguns d'aquests gossos barrejats entre husky i altres espècies per córrer més ràpid, però que a l'hivern no els poden tenir fora!

Després passegem entre els 50 gossos que hi ha a la granja, entre els quals hi ha unes deu cries de vuit setmanes que s'ho deixen fer tot.














Després a dinar, avui dinar fort, no sabem quan podrem tornar a menjar, ja que ens dirigim a la fi del món: Vasatokka, una mica al nord d'Inari.
Són sis hores d'autocar, a 100 per una carretera blanca, i en tot el trajecte ens creuem amb potser tres cotxes (si, anem per la carretera principal de la regió).

Arribem a les 24:00, està nevant, però no hi ha neu al terra, deu ser qüestió del canvi climàtic, que aquí es fa molt evident.

I per celebrar que hem arribat a la fi del món, sauna i bany al llac.
Temperatura de la sauna: entre 80 i 90ºC
Temperatura exterior: -8ºC
Temperatura de l'aigua: segur que 0,000001ºC, suficient per que no es congeli.

Les sensacions són espectaculars, tothom que pugui ho ha de provar, ja ho havia fet però no en un lloc tant fred. Estàvem a la sauna fins a no poder més, fins que el cos ens deia prou, i aleshores sortíem corrents al llac, de camí al llac ja començaves a pensar que no era bona idea, començaves a notar el fred, aleshores et llençaves, no ho podies pensar, no es pot fer lentament. 1 segon, 2 segons a l'aigua, i ja en tens prou, és massa fred, et desesperes del fred que fa i estàs disposat a pegar-te amb qui es posi al camí entre tu i la sauna, ara necessites calor. I un cop a la sauna, trenta segons fins que recuperes la calor corporal, aleshores penses que ha estat brutal, i que hi has de tornar.