Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.
Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.
Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!
La casa semblava aquesta.
Entrades
però puja es fotos home!
ResponEliminapd. a mi de bso m'evoca més alguna cançó del sufjan stevens o iron and wine
j
Tiu! que no has entès? estic tenint alguns problemes per fer-ho!
ResponEliminaAixó dels "marshmallows" als focs de camp, Carles, és quelcom de consideració. Ho haureu constatat suposo durant aquest cap de setmana en aquesta magnífica cabana finlandesa.
ResponEliminaPer les fotos es veu que rostiu els malvins en foc en flama. Hi ha qui li agraden molt ben negres i cremats i deixen que s’encenguin amb les flames i els bufen. Són gustos. Cal però provar els malvins torrats molt, però molt, poc a poc, en un foc en brasa, mantenint el malví a una bona distància. Són una delícia contundentment celestial!
També hi ha una bona diferència entre els malvins que es troben comercialment a molts llocs avui dia i els malvins tradicionals fets amb malví de debó i amb clara d’ou en lloc de la gelatina que fan servir ara. No són fàcils de trobar, però val la pena buscar-los. El midó de l’arrel del malví, "mallow" en anglès i "malvavisco" en espanyol, que és una planta molt corrent a molts llocs, els dóna un gust especial i la clara d’ou una textura molt particular.
Vegeu http://www.youtube.com/watch?v=i5QvvnETZ7c amb instruccions per torrar malvins.
Ja que sóm al tema dels "marshmallows", val la pena visionar el següent video amb un experiment que ha esdevingut un clàssic i que ha estat interpretat de moltes maneres, sovint contradictòries: http://www.youtube.com/watch?v=6EjJsPylEOY
Cordi
Nuri&Joan
Teniu tota la raó, els marshmallows, malvins, són extraordinaris, encara que els que he menjat aquest cap de setmana crec que eren els fets de gelatina. Hauré de buscar una oportunitat per menjar-ne d'artesans i fets a la brasa (per que a mi no m'agradaven gaire torrats). Crec que amb l'ajut del primer vídeo no hauria de ser massa complicat fer-los perfecte.
ResponEliminaEl segon vídeo ja l'havia vist, fa poc, i com que suposo pel que dieu, que ja està tot interpretat, em limitaré a dir que els nens que es mengen trossos, però no se'l mengen tot, esperant que la trampa funcioni i els en donguin un altre m'han fet riure bastant!