Les festes aquí

El barri en el que visc és Roninmaki, un barri on el 70% (m'ho invento) dels habitants són estudiants. Com que tothom té ganes de festa, sempre hi ha coses a fer a la nit. Quan el dia següent tinc classe a les 8 del matí, em quedo amb el company de pis i amics jugant a cartes fins les 11 i després a dormir, els altres dies, vés a saber, sempre és diferent. O sigui que no ens aburrim gens.

Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.

Aquest és el terra de la discoteca "night"

primeres sorpreses

No és que sigui gaire difícil sorprendrem aquí a Finlàndia, vinc disposat a fer-ho. Moltes de les novetats que m'han cridat l'atenció estan relacionades amb el clima:

El terra de l'aeroport és parquet; a les cinc del matí ja surt el sol; el sol no és pon fins a les nou del vespre; en cap moment del dia fa veritablement sol; et paguen diners per reciclar; hi ha maquines escurabutxaques a tot arreu, al supermercat, a l'alberg, a les sortides dels centres comercials i òbviament als bars; en un bar anuncien SanMiguel i al súper hi venen Estrella; a l'estiu fan esquí de fons amb rodes lligades als esquís; tot és molt car; als bars no s'hi permet fumar, hi ha una habitació d'uns 10m quadrats habilitada amb campanes extractores per fer-ho; a les portes de les cases hi ha raspalls instal·lats per netejar-s'hi les botes a l'hivern; la gent aparca les bicicletes al carrer sense lligar-les (tothom) i el 40% dels joves tenen aspecte de roqueros.

Això és tot per avui, seguiré explicant-vos allò que em sorprèn, i prometo fer-ho amb més detall.

P.D: a la foto, els raspalls que hi ha a les portes de totes les cases.

Carles