Què m'agrada de -20ºC

A 20 graus sota zero fa molt fred. Mira-t'ho com vulguis: que si el fred és sec i es nota menys, que si el sol fa que no sigui tant desagradable, que si quan fa tant fred no neva i aleshores fer vida és més còmode etc.

NO! -20ºC=FRED

Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.

El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.

És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.

És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.

És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.

I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.



Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)

avui fa fred

fred fred!

L'humor a Finlàndia (en Català)

S'acosta Nadal i pregunto als finlandesos que canten durant aquestes dates. La meitat són cançons tristes, millors en general, més boniques que els "Jingle Bells" però són tristes.

Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.

En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.

Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.

En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.

Em sona.

Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"



Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.

Acudit en francès

"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

Llum a Finlàndia

Novembre és el mes més depriment a Finlàndia. Hi ha poques hores de llum i no hi ha neu. Al desembre encara tenim menys sol però la neu és un segon sol. La llum artificial es reflexa a la neu, creant una claror tènue que dura les 24 hores: la nit a Finlàndia dura molt però no és tant negre nit com la negre nit de Barcelona. Gràcies a això ja no he d'anar a comprar amb llanterna, per que per anar al supermercat anem per un camí de cabres, que així és més ràpid, i abans de la neu no es veia res.

Això de la neu s'ha de matisar, els finlandesos diuen que el que tenim ara és una fina capa de gel, per que la neu no s'acumula damunt dels arbres.

Però no us penseu que quan no hi ha neu els finlandesos han d'anar carregant llanternes tot el dia: Finlàndia, o almenys Jyväskylä, està ple de fanals, els fanals te'ls trobes a llocs inesperats.

Setmana d'examens

Ara estic d'exàmens, avui en tinc de francès, y entre demà i dilluns faré els més durs.

Aquí us poso el text que han utilitzat els estudiants de castellà de nivell 1 per fer el seu examen.

Amatore Pelacani es un hombre italiano que no tiene veinticinco años. Él tiene una novia francesa que se llama Dieudonnée Monteton. Ellos son estudiantes y viven en Finlandia. A ella no le gusta vivir aquí porque dice que los finlandeses son muy borrachos, pero a él le encanta porque, en su opinión, las mujeres finlandesas son muy bonitas y simpáticas.

Hoy es lunes uno de noviembre están en una zapatería porque Amatore necesita unos zapatos.

Amatore: Buenas tardes. Quiero probar unos zapatos amarillos que tienen allí en el escaparate.
Dependiente: ¿quiere “probarlos” o quiere “probárselos”?
Amatore: Quiero probarlos porque un amigo me ha dicho que son la especialidad de este local
Dependiente: Perfecto. Y ¿qué quiere de primer plato?
Amatore: Una ensalada de lechúga y tomate
Dieudonnée: Yo también quiero lo mismo de primero, pero de segundo quiero un bolso marrón con setenta y siete euros dentro.
Dependiente: Bien, y, ¿qué quieren beber?
Amatore: Una botella de vino tinto de la casa para mí.
Dieudonnée: Y yo quiero dieciocho botellas de vino blanco.
Dependiente: Muy bien. ¿Y de postre?
Amatore: Tres tortas de vómito con whisky
Dieudonnée: Yo sólo quiero una

Después de la zapatería, Amatore y el dependiente decidieron ir a una tienda de ropas por que el italiano quiere comprarse una camisa. Es que el sábado va a ir a una fiesta y no tiene nada que ponerse.

Amatore: ¿a qué tienda vamos?
Dependiente: Podemos ir a LGF (Lady Gaga Fashion). Allí hay ropa muy bonita que te va a gustar mucho.
Amatore: ¡Buena idea!
Dependiente: Pero, antes de ir a la tienda, tienes que llamar a tu novia y decirle que la quieres mucho. Ella todavía está en la zapatería.
Amatore:¡Pero ya no la quiero! Ahora te quiero a ti. ¿Cómo te llamas?
Dependiente: Me llamo Kalle Kinkkunen, soy de Hevonperse, que es un pueblo que está en el centro de Finlandia.
Amatore: ¿Cuántos años tienes?
Kalle: No te lo digo.
Amatore: ¿Por qué?
Kalle: Porque soy un perro y no sé cuántos años tengo.
Amatore: (por teléfono) ¿Dieudonnée, todavía estás en la zapatería?
Dieudonnée: (por teléfono) si, pero ya voy a terminar el postre.
Amatore: (por teléfono) Ven a la tienda LGF que tengo algo que te va a gustar mucho.

Dos horas después la francesa y el italiano están en el salon de la tienda y van a su casa a comer porque hoy lunes es el cumpleaños de Dieudonnée, quién ahora tiene los mismos años que Amatore. Antes de ir a casa, han comprado mostaza y Ketchup porque van a comer algo muy especial.



El meu company de pis francès, després de fer l'examen, es va aixecar, va donar la mà a la professora i la va felicitar per haver escrit aquest text.

Barça - Madrid

Demà és diumenge, dia de futbol, i em tocarà veure el barça acompanyat de madridistes, amb els que no passarà res a part de que els hauré de consolar, i d'europeus, problema, que no entendrien si en un moment del joc crido o salto i que després de demà ens miraran a tots com a uns animals.

Hauré de controlar les emocions.

Queda pendent l'explicació de l'últim dia de viatge a Lapònia, serà el proper post!

Ara però, ja han començat els exàmens, tinc feina i he d'estudiar, benvinguts al món real, Finlàndia ja no és DisneyWorld.

Per no passar-me el dia tancat a l'habitació, avui aniré a una fira nadalenca, una espècie de fira de Santa Llúcia finlandesa. A veure que trobo, ja m'han avançat que d'arbres no gaires, aquí la gent se'ls talla, tampoc crec que hi hagi figuretes de pessebre, que queda? la part cutre de Santa Llúcia! espero que sigui millor que això

Història de Finlàndia segons un finlandès

"Al principi tots vivíem al bosc, i llavors va aparèixer Nokia"

Això és per ell la història real de Finlàndia, segurament és el que més ha influenciat el seu present.

Viatge a Lapònia (II)

Segon dia a Lapònia. Avui sortim a caminar.

Pugem una muntanya entre arbres i arbres fins que arribem a un altiplà. L'aspecte de l'altiplà em recorda algunes pel·lícules de la segona guerra mundial. No hi ha arbres, els hem deixat pel camí; el terra està format de milions de roques de la talla del meu cap, totes recobertes d'una fina capa de neu, a sota les roques el terra està gelat; està nevant i no es pot veure a gran distància, però sembla que aquest paisatge dura quilòmetres i quilòmetres.

Tornem al "cottage" i dinem, cadascú pel seu compte, avui em faig fideuada pobre (però amb un cubet de caldo precuinat per donar gust).

A la tarda sauna, desgraciadament no tenim un llac on banyar-nos, però hi ha neu, així que ens rebolquem despullats damunt la neu, i ara mentre ho escric penso que potser el cubet de la fideuada contenia substàncies que van confondre el meu cap.

A la nit ens porten de festa a Rovaniemi. L'ambient està una mica mort, però ens estem ballant en un club fins a les dos de la nit. Dos bascos i jo sortim els primers, i com que estem morts de gana anem a una paradeta d'hamburgueses 24 hores. Jo em demano l'hamburguesa mes petita, però li caic bé al venedor, i me la posa més gran, a més em regala un suc.

Suposo que és normal que al club no hi hagués molt ambient, festa i cercle polar àrtic és difícil de relacionar.







La primera foto és l'altiplà.

La segona foto és un cartell que em va cridar l'atenció. Llàstima que es vegi malament!

cottage= casa rural en anglès, quan ho dic jo vol dir típica casa rural finlandesa

Parlem de Futbol

Avui el barça juga un partit de futbol contra el Kazán, un equip rus, en camp contrari. Als diaris parla de com s'ho faran els jugadors del barça per suportar les terribles baixes temperatures, i quina roba portaran. He estat mirant a internet quines són les temperatures de Kazán: aproximadament -5º durant el partit. Una mica més fred que aquí. No gaire. I parlen de com s'ho faran per no congelar-se durant el partit, i de la roba d'alta tecnologia que portaran per sobreviure. No cal tanta història, aquest sóc jo quan surto a fora a fer esport, i és el que recomano fer a Messi i companyia a l'hora del partit: pantalons de xandall llargs (res de pantalons curts de futbolista); mitjons i bambes gruixudes (per res unes botes primes de futbolista); una samarreta de cotó de màniga llarga i una dessuadora (samarreta de niló? i ara!); guants de cotó, buff i barret!




Au a córrer.

Tot i això aquí no és tant fred, la temperatura mitjana d'aquí és 0º i allà és inferior. Si ja tinc fred ara, no crec que surti a fer esport al carrer d'aquí a un mes, quan les temperatures seran com les d'allà.

Continuem parlant de futbol, un conegut finlandès m'ha proposat d'anar a veure un partit de futbol que jugarà ell a un poble a 60km de Jyväskylä, m'ha dit que puc anar a la seva furgoneta. Diu que aquest partit és important per què si el guanyen passaran a la tercera divisió finlandesa.

Passar dos hores seguides a l'exterior mirant futbol de la quarta divisió finlandesa... Ja m'ho pensaré.

A la foto, un grup d'amics del barri jugant a futbol quan encara es podia fer esport en màniga curta!

Firmes!

- A Finlàndia hi ha l'obligació de fer la mili, o un any de serveis comunitaris. La majoria de joves prefereixen l'opció de les armes. La història marca molt la manera de fer d'un país: Finlàndia té mili obligatòria, Suïssa té mili obligatòria. I nosaltres veiem els dos països com a exemple de país pacífic, és curiós.

- Potser serà veritat que l'exèrcit no té per què estar relacionat amb la guerra. A l'Índia no hi ha gaires policies ni gaires bombers, i l'exèrcit a vegades s'encarrega d'aquestes funcions.

- No, però aquests dos països tenen mili per altres coses. Finlàndia és pacífica però és guerrera. No les deuen tenir totes sobre la seguretat dels països dins la Unió Europea i per això fan servei militar. Potser el pacifisme finlandès no és més que les ganes de passar desaparcebut d'un nen que té companys de pati més forts i violents que ell.

- Si, és clar, els joves quan trien si fer servei militar o servei social ho fan tot pensant en consciència nacional i amb visió històrica

- No home, però aquestes coses... sempre hi ha una consciència col·lectiva, jo el que vull dir és que a Catalunya, més de la meitat dels meus amics no volen obeir ordres d'un tipus que crida, i de llarg preferirien fer algun servei social per a la seva comunitat propera (sempre tenint en compte que és obligatori fer una de les dos coses).

- No sé, ens falten altres opinions amb més perspectiva i coneixement sobre història, societat, psicologia etc.

Panellets

S'acaba l'octubre i m'estic acostumant al gel. Tampoc no salto ja d'alegria quan veig un pilonet petit de neu. A l'herba i a l'asfalt hi ha una fina capa blanca que no se'n va mai, per molt que rasquis amb la sabata el gel segueix enganxat. Però no rellisca, el terra deu estar preparat per aquestes condicions. Plou sovint, però no hi ha bassals al terra, o sigui que no hi ha perill de que es gelin i relliscar. No hi ha bassals al terra, sembla increible però és cert.

No tinc prou experiència per dir-ho, però crec que quan hi ha un grup de gent internacional sempre s'acaben celebrant les tradicions que conviden més a festa i a actes especials, per això fa uns dies vam celebrar el dia d'acció de gràcies canadenc, avui Halloween, i d'aquí dos setmanes el dia d'acció de gràcies americà. I segur que celebrarem Sant Nicolau.
Ahir parlavem amb amics i comentavem que segur que hi ha algún dolç especial per totes aquestes festes, i com que no sabiem cap dolç típic de Halloween vaig explicar que és la castanyada, i que mengem panellets.
Em van demanar que en faci, però és complicat trobar ametlles aquí a un preu acceptable i un cop trobades fer-ne farina.

Et maleeixo Benjamin Franklin!

Benjamin Franklin va proposar el canvi d'hora per primera vegada, fa una setmana anàvem una hora avançats respecte l'horari d'hivern, que es considera el real (sempre segons la wikipèdia). Doncs jo dic a sir Benjamin Frankin: per què no tenir els rellotges sempre en horari d'estiu? Bàsicament per què així el sol no es pondria abans de que toquessin les 5 de la tarda!

I passeges tranquilament pel carrer a les 19:00, i penses que ja fa estona que és fosc i que potser ja hauries d'anar a dormir.

Després, parlant amb amics, recordes el cartell nopublicitari que hi havia als lavabos d'un bar.





"no venem cervesa, només la lloguem"

“On doit parler l’anglais!”

La nòvia del meu company de pis ha vingut des de França a veure’l, i estarà vivint aquí dos setmanes. Ha portat formatge, així que hem comprat vi, i ho hem barrejat amb el meu pernil: sopar de sibarites.

La noia no parla bé l’anglès, és la meva oportunitat per practicar el francès. No ho faig gaire, acostumo a parlar una barreja d’anglès francès i castellà



Aquesta foto és el testimoni de per què van alguns finlandesos a Tallin. L'alcohol hi és molt més barat, i els surt a compte anar-hi per comprar-ne. Això ja ho sabiem quan vam anar a Tallin, així que per no fer el tonto vam comprar unes ampolles de cervesa, però no aquest carregament. Això és exagerat! Amb els companys vam alucinar quan vam veure com senyors controlaven amb la mà dreta el fill i amb la mà esquerra un carretó ple d'ampolles de vodka.

I és que els finlandesos són molt viciosos, també els agrada el joc, a tot arreu hi ha màquines d'apostes, i els nens de 10 anys hi juguen sense vergonya. El ferry Helsinki-Tallin Semblava un parc infantil de Las Vegas, més que un barco.

Primer dia de neu!

Avui just despertar-me he pensat: tens problemes de crèdit; a casa només et queden cereals i sopes precuinades; se t'ha fós la llum; avui tens moltes hores de pràctiques; he de fer un treball de "human resources management" que no entenc.

Però aleshores he corregut les cortines i he vist això:


Primer dia de neu a Jyväskylä, no sabeu quina il·lusió m'ha fet! M'ha canviat l'humor a optimista, i a partir d'aquí tots els problemes s'han anat solucionant durant el dia.

D'altre banda, el viatge a Tallin ha estat un exit: Tallin és MOLT bonic, és una ciutat que recomano a tothom: porta uns dos dies de visita (amb més dies te'n cansaries), però te'n passaries dosmil passejant pel centre. El centre de la ciutat és medieval, i té un aspecte molt agradable, acollidor. A més la capital d'Estònia és neta, crec que no he vist cap bossa de plàstic al terra en aquests dos dies.

I wouldn't know what to do

Hi ha gent que sap fer la compra, gent que compra el més essencial, i que no es passa amb els capricis o les coses poc útils.
Aquesta gent no és qui ha omplert aquesta nevera, amb 4,8 quilos de ketchup.
Tots els edificis finlandesos tenen això: un refugi nuclear. També ens van donar informació sobre com sobreviure a un desastre nuclear el primer dia que vam anar a la universitat. En principi no ha de passar res, però mai se sap. Al final de la informació deia: en cas de dubte pregunta a la teva tutora que fer: I wouldn't know what to do. Si aquesta és la resposta, doncs anem bé!

He mirat i buscat, i no hi ha cap central nuclear a Jyväskylä, per què tanta seguretat? a Ascó tenen refugis com aquest? No ho sé, però sospito que aquestes portes estan relacionades amb els veïns que tenen els finlandesos. Sabíeu que durant la guerra freda, Finlàndia era el país més fred de tots? A més era l'únic país no alineat. Suposo que es devien sentir més propers als Estats Units, però amb la potent URSS al costat, a veure qui diu res!

fred

La temperatura d'avui a les 07:15 era de 0ºC. Nois, això no va de broma!

"Hay varios tipos de caja, pero sólo fabricamos uno"

"Hay varios tipos de caja, solíamos fabricar del tipo A1, A2 y B6. Ahora sólo fabricamos el A1, aquí teneis un modelo de cada tipo, que cómo podéis ver son aparentemente iguales ..."

Als que siguin Simpsonòfils potser els sona això. En un capítol el Bart va de visita escolar a una aburridíssima fàbrica de càixes de cartró, que està al costat dels emocionants estudis de televisió: les explicacions del guía s'assemblen al que us he posat.

Resulta que aquests dies estic fent un curs intensiu de "Facility Management", el tema del qual és un magnífic programa informàtic per calcular temps de neteja en grans superfícies. Suposo que entendreu que tres dies seguits, de 09:00 a 16:00, tractant aquest apassionant tema, poden fer-me acabar boig, així que potser que alguna de les coses que escrigui avui no tinguin gaire sentit.

"Hay varios tipos de caja..."

Però el programa està molt ben fet i se li poden trobar moltes aplicacions de càlculs de temps a part de la neteja i en fi... Però només es ven a Finlàndia i la resta de països nòrdics o sigui que el certificat conforme sé utilitzar el programa ATOP no em servirà de gran cosa a Barcelona... però són 5 crèdits que demà ja hauré cremat.

"Hay varios tipos de caja..."


Però també faig altres coses, és curiós que hagi après a jugar a Volley Platja a Finlàndia, i de tant en tant em banyo al llac. He après a jugar a l'Uno (encara que perdi) i a alguna variant de l'Uno.

I miro el Barça. Aquí també miro el barça, gràcies a la web rojadirecta.com, per fer-ho m'he hagut de baixar algún programa, però està molt bé. Els partits importants també els puc veure en pubs, al centre de la ciutat, però si al dia següent tens classe gaire d'hora és millor mirar-los per internet a Roninmäki (el meu barri), ja que en total acaben sent uns 40' de trajecte.

Com que aquí anem una hora endarrerits, el proper partit faré un mail a algú per preguntar-li com va el partit, i saber si l'he de mirar o no, un 0 a 0 no val la pena.

Carles

Moure's per Jyväskylä

"La manera més còmode de moure's per Jyväskylä és en bicicleta" diu una guia turística de la ciutat "excepte al gener i al febrer, en que les temperatures de -20ºC fan que moure's en bicicleta no sigui gaire saludable. Els altres mesos d'hivern no fa tant fred, traiem la neu de les voreres, es pot anar perfectament en bicicleta a -5ºC".

Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.

No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!

Els estudis aquí

Primers dies de classes.
No havia fet mai classes completament en anglès, ni tan sols les classes d'anglès. Tot i això, l'anglès dels professors és bastant fàcil de seguir, i els companys de classe sempre estant molt disposats a ajudar. Fa uns dies, un company de classe nascut a Kenya em va dir "don't you do classes in english in Barcelona" i quan jo li vaig respondre que no, em va mirar amb cara de "ho tens clar".

L'educació d'aquí està molt ben considerada, i els finlandesos ho saben. Avui la professora de francès ens ha dit que utilitzariem un llibre finlandès per fer classe, per què tot i que les explicacions estiguin en l'idioma del país, era un llibre millor que els llibres dels altres paísos. I és que funcionen molt diferent aquí les coses, a nivell educatiu: fem molt poques hores, però molts treballs a casa; a casi totes les assignatures farem presentacions, fins i tot tenim una assignatura que es diu "English presentations"; les classes són molt interactives, el professor pregunta molt a l'alumne, i l'alumne ha de donar constantment les seves opinions i posar-se a prova; finalment, moltes classes tenen ordinadors, i els utilitzen molt sovint (cal dir que els finlandesos ho fan amb bastanta més habilitat que nosaltres).

Però potser que el motiu per què l'educació funcioni tant bé aquí no sigui cap d'aquests, potser que tingui més relació amb la foto de sota.