fred

La temperatura d'avui a les 07:15 era de 0ºC. Nois, això no va de broma!

Finnish Cottage

Aquest cap de setmana he anat a una casa rural a 80 km de Jyväskylä. Per desgràcia estic tenint alguns problemes per passar les imatges de la càmera a l'ordinador. Per desgràcia, per què el lloc era meravellós.

Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.

Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.

Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!


La casa semblava aquesta.

JYP JYP, Pastaaaa de dientes!

Ahir uns 40 estudiants vam anar a veure un partit de hockey gel del JYP, l'equip de Jyväskylä. El JYP és l'equip campió de la lliga finlandesa, però és un equip petit i els han fitxat els seus dos millors jugadors. A més la lliga finlandesa de hockey és l'equivalent a la lliga uruguayana de futbol: la lliga d'un país petit, però amb tradició en aquest esport, alguns dels millors professionals del món han començat allà, però tots els cracks marxen a altres lligues més potents (en futbol és europa i en hockey és amèrica).

A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...

Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.

"Hay varios tipos de caja, pero sólo fabricamos uno"

"Hay varios tipos de caja, solíamos fabricar del tipo A1, A2 y B6. Ahora sólo fabricamos el A1, aquí teneis un modelo de cada tipo, que cómo podéis ver son aparentemente iguales ..."

Als que siguin Simpsonòfils potser els sona això. En un capítol el Bart va de visita escolar a una aburridíssima fàbrica de càixes de cartró, que està al costat dels emocionants estudis de televisió: les explicacions del guía s'assemblen al que us he posat.

Resulta que aquests dies estic fent un curs intensiu de "Facility Management", el tema del qual és un magnífic programa informàtic per calcular temps de neteja en grans superfícies. Suposo que entendreu que tres dies seguits, de 09:00 a 16:00, tractant aquest apassionant tema, poden fer-me acabar boig, així que potser que alguna de les coses que escrigui avui no tinguin gaire sentit.

"Hay varios tipos de caja..."

Però el programa està molt ben fet i se li poden trobar moltes aplicacions de càlculs de temps a part de la neteja i en fi... Però només es ven a Finlàndia i la resta de països nòrdics o sigui que el certificat conforme sé utilitzar el programa ATOP no em servirà de gran cosa a Barcelona... però són 5 crèdits que demà ja hauré cremat.

"Hay varios tipos de caja..."


Però també faig altres coses, és curiós que hagi après a jugar a Volley Platja a Finlàndia, i de tant en tant em banyo al llac. He après a jugar a l'Uno (encara que perdi) i a alguna variant de l'Uno.

I miro el Barça. Aquí també miro el barça, gràcies a la web rojadirecta.com, per fer-ho m'he hagut de baixar algún programa, però està molt bé. Els partits importants també els puc veure en pubs, al centre de la ciutat, però si al dia següent tens classe gaire d'hora és millor mirar-los per internet a Roninmäki (el meu barri), ja que en total acaben sent uns 40' de trajecte.

Com que aquí anem una hora endarrerits, el proper partit faré un mail a algú per preguntar-li com va el partit, i saber si l'he de mirar o no, un 0 a 0 no val la pena.

Carles

Moure's per Jyväskylä

"La manera més còmode de moure's per Jyväskylä és en bicicleta" diu una guia turística de la ciutat "excepte al gener i al febrer, en que les temperatures de -20ºC fan que moure's en bicicleta no sigui gaire saludable. Els altres mesos d'hivern no fa tant fred, traiem la neu de les voreres, es pot anar perfectament en bicicleta a -5ºC".

Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.

No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!

Les festes aquí

El barri en el que visc és Roninmaki, un barri on el 70% (m'ho invento) dels habitants són estudiants. Com que tothom té ganes de festa, sempre hi ha coses a fer a la nit. Quan el dia següent tinc classe a les 8 del matí, em quedo amb el company de pis i amics jugant a cartes fins les 11 i després a dormir, els altres dies, vés a saber, sempre és diferent. O sigui que no ens aburrim gens.

Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.

Aquest és el terra de la discoteca "night"

Els estudis aquí

Primers dies de classes.
No havia fet mai classes completament en anglès, ni tan sols les classes d'anglès. Tot i això, l'anglès dels professors és bastant fàcil de seguir, i els companys de classe sempre estant molt disposats a ajudar. Fa uns dies, un company de classe nascut a Kenya em va dir "don't you do classes in english in Barcelona" i quan jo li vaig respondre que no, em va mirar amb cara de "ho tens clar".

L'educació d'aquí està molt ben considerada, i els finlandesos ho saben. Avui la professora de francès ens ha dit que utilitzariem un llibre finlandès per fer classe, per què tot i que les explicacions estiguin en l'idioma del país, era un llibre millor que els llibres dels altres paísos. I és que funcionen molt diferent aquí les coses, a nivell educatiu: fem molt poques hores, però molts treballs a casa; a casi totes les assignatures farem presentacions, fins i tot tenim una assignatura que es diu "English presentations"; les classes són molt interactives, el professor pregunta molt a l'alumne, i l'alumne ha de donar constantment les seves opinions i posar-se a prova; finalment, moltes classes tenen ordinadors, i els utilitzen molt sovint (cal dir que els finlandesos ho fan amb bastanta més habilitat que nosaltres).

Però potser que el motiu per què l'educació funcioni tant bé aquí no sigui cap d'aquests, potser que tingui més relació amb la foto de sota.

Jyväskylä és molt petit

A Jyväskylä hi viuen unes 120.000 persones, dels quals 35.000 són estudiants. La ciutat està a uns 270 kilòmetres de Helsinki, i uns 170 de Tampere. Tenint en compte això, Jyväskylä és una de les ciutats amb més moviment de la zona, amb un centre gran i molts llocs on anar.
Això és el que pensava quan llegia informació sobre la ciutat, i això és el que m'he trobat:


Sembla un carrer cèntric de qualsevol ciutat europea, però no és així: es tracta de l'únic carrer cèntric d'una ciutat europea. Fora d'això, tot té aspecte d'extrarradi. El tema és que en un kilòmetre de carrer es concentra tota la vida de la Jyväskylä, i en aquest carrer hi ha de tot! Els centres comercials (4 en 4 passes) el cine, els restaurants i els bars pubs i discotèques (que n'hi ha molts i de tots els gèneres).
I no és que un s'hi pugui aburrir a Jyväskylä, als barris d'estudiants hi ha molta vida, i aquest carrer és sinònim d'entreteniment sense fi, el que passa és que sorprèn que tota la vida de la ciutat estigui en un cop de puny. El seu problema no és de falta d'espai, ni molt menys, creuar la ciutat d'una punta a l'altre vol molta estona, suposo que és més una qüestió climàtica: poder anar d'un lloc a l'altre sense haver-se de moure gaire, cosa que explicaria també la gran quantitat de centres comercials, i la casi nula existència de botigues a peu de carrer.

Així doncs, si que Jyväskylä és una ciutat amb molt moviment, però no pas un lloc amb un centre històric gran, o molts llocs per visitar.

En fi, des de la meva habitació de Roninmaki us explico això, la propera us explicaré quatre curiositats sobre la manera que te la gent de passar-s'ho bé aquí.

Ja m'he instal·lat

Ja estic instal·lat a l’habitació. És una habitació d’uns 20 metres quadrats, Amb un gran finestral, i amb connexió a Internet (encara que aconseguir-la porti una mica de feina). A més tinc accés a la sauna!

Al meu edifici hi ha una sauna que puc utilitzar unes hores al dia. És una d’aquestes saunes que tires aigua a les pedres calentes (com la majoria d’aquí) i s’hi està molt bé. M’han ofert a més d’anar a una sauna de fum. Es veu que és el tipus de sauna més antic que tenen aquí. En la sauna de fum, es canalitza el fum del foc cap a la sauna buida, de manera que quedi durant una bona estona tota plena de fum; després es treu el fum, i s’utilitza com una sauna normal, havent quedat els bancs i les parets de color negre i deixant anar una olor molt especial. També és interessant saber que dins la sauna la gent es dona cops amb branques de bedoll, que han anat a buscar al bosc (aquí si arrenques branques d’un arbre al bosc ningú et diu res, és perfectament legal tallar un arbre sense haver de donar cap explicació a ningú).

I a més, Roninmäki! És el barri on estic, i tot és propietat de l’agència KOAS, que és qui troba allotjament pels estudiants, o sigui que tots els habitants del barri són estudiants, o sigui que hi ha un ambient brutal! Ahir al vespre, cap a les nou, vam començar a xerrar amb dos lituans (un noi, Armys, i una noia, Indra), i se’ns va anar afegint gent de diversos llocs: que si d’on ets? Que com et dius? Al final érem uns trenta al mig del no res, pelant-nos de fred, però passant-nos-ho molt bé!

I aquí teniu la foto del meu sopar d'ahir, espaguetis a la carbonara tal i com els mengem a casa.Ahir feia bastant de fred i a l'autobús escoltava "california dreaming" i el tros aquell de "I'd be save and worm if I was in LA" em va fer pensar "I'd be save and worm if I was in BCN", així que em vaig fer aquest sopar per treure'm qualsevol enyorança.