divendres, 8 d’octubre de 2010


A PROPÒSIT DE LA LECTURA DE CAIM DE JOSÉ SARAMAGO
(AMB ÀNIM PROVOCADOR)

Primera trobada després d’estiu per comentar les impressions de la lectura de Caim de Saramago.
Tarda de diumenge de setembre a la terrassa d’en JA a Mataró.
Primera coincidència quasi total: Plaer en la lectura i un debat molt suggerent.
No soc la persona adequada per fer comentaris de l l’estil de Saramago però em quedo amb la idea d’un estil ocurrent, brillant, directe i entenedor. També em quedo amb les referències d´AM a Saramago com a mestre en al•lusions, elisions i frases perifràstiques. I personalment crec que de manera menys abusiva que a “Assaig sobre la ceguesa”.
Intentaré expressar molt sintèticament què m’agrada i què no m’agrada de Saramago.
A Caim i més enllà de Caim m’agrada la seva imaginació, la seva relectura de situacions, com descriu els relats, la seva estructura, la finor de l’expressió de les seves idees, els crescendos, les atmosferes d’ ambientació...
Què no m’agrada, i ara m’ atreviré a dir-la un mica grossa: L’ ús exagerat de les al•lusions i perifrasis accentuen e seu tó moralista fins a ser lliçoner i sermonejador. Amb certa impostura de la seva part.
M’explico: a Caim i en certa manera també a l’ Assaig, carrega amb brillantor contra els que dicten què està bé i què està malament, què hem de fer i què no hem de fer.
A Caim carrega contra l’església amb el recurs de fer mofa i befa de la Bíblia. Explica com el teisme bíblic, i l’ església catòlica, comporta l’alineació de les persones fins anular la pròpia llibertat de l’home. Ens parla de la gran mentida construïda sobre els extraordinaris documents del vell i el nou testament.
A l ’Assaig medita sobre la condició humana en condicions límit, és la humanitat reclosa en un manicomi i la barbàrie més absoluta. Es també la guillotina, el Golem, Auschwitz, el Gulag. ..
I d’ aquí la impostura del Saramago que es declara marxista convençut i que sembla oblidar que l’ aplicació del marxisme va comportar el leninisme, l´estalinisme i el maoisme amb milions i milions de morts i d’ injustícia arreu. Amb imposició al dictat de les idees per part de les élites dominats comportant la més absoluta privació de les llibertats individuals, vessament de sang i injustícies cruels i ignominioses.
Era possible un altre resultat en l’ aplicació del marxisme?
Es gràcies a la revolució francesa que els conceptes llibertat, igualtat, fraternitat es van extendre arreu? Sense vessament de sang, guillotines i demés barbaritats no hauríem arribat al mateix?
Sense l’adveniment del comunisme i els soviets fora possible la socialdemocràcia?
Voldria pensar en una resposta afirmativa a les preguntes. Contràriament trist destí el de la humanitat que el peatge pel progrés és la més absoluta ignomínia. En aquest cas fora millor que l’ home no haguera existit!
(NB: les idees, dubtes i limitacions d’ aquesta aportació al bloc són d’ estricta responsabilitat de qui sota signa i no tenen per què representar les idees del grup)
La propera lectura és una proposta d’ AM:
HOMBRES Y ENGRANAJES D´ERNESTO SABATO.

RAMON

1 comentari:

  1. bé, això és una entrada d'un altre blog que ha arribat aquí per accident

    Carles

    ResponElimina