A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...
Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.
hooligans finlandesos sembla un oxímoron!
ResponEliminaEls finlandesos són tant civilitzats i bons com els barrufets de set a set durant el dia, a la nit es posa al descobert el seu passat viking
ResponElimina