dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Finnish Cottage
Aquest cap de setmana he anat a una casa rural a 80 km de Jyväskylä. Per desgràcia estic tenint alguns problemes per passar les imatges de la càmera a l'ordinador. Per desgràcia, per què el lloc era meravellós.
Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.
Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.
Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!
La casa semblava aquesta.
Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.
Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.
Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!
La casa semblava aquesta.
dimarts, 22 de setembre del 2009
JYP JYP, Pastaaaa de dientes!
Ahir uns 40 estudiants vam anar a veure un partit de hockey gel del JYP, l'equip de Jyväskylä. El JYP és l'equip campió de la lliga finlandesa, però és un equip petit i els han fitxat els seus dos millors jugadors. A més la lliga finlandesa de hockey és l'equivalent a la lliga uruguayana de futbol: la lliga d'un país petit, però amb tradició en aquest esport, alguns dels millors professionals del món han començat allà, però tots els cracks marxen a altres lligues més potents (en futbol és europa i en hockey és amèrica).
A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...
Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.
A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...
Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.
dijous, 17 de setembre del 2009
"Hay varios tipos de caja, pero sólo fabricamos uno"
"Hay varios tipos de caja, solíamos fabricar del tipo A1, A2 y B6. Ahora sólo fabricamos el A1, aquí teneis un modelo de cada tipo, que cómo podéis ver son aparentemente iguales ..."
Als que siguin Simpsonòfils potser els sona això. En un capítol el Bart va de visita escolar a una aburridíssima fàbrica de càixes de cartró, que està al costat dels emocionants estudis de televisió: les explicacions del guía s'assemblen al que us he posat.
Resulta que aquests dies estic fent un curs intensiu de "Facility Management", el tema del qual és un magnífic programa informàtic per calcular temps de neteja en grans superfícies. Suposo que entendreu que tres dies seguits, de 09:00 a 16:00, tractant aquest apassionant tema, poden fer-me acabar boig, així que potser que alguna de les coses que escrigui avui no tinguin gaire sentit.
"Hay varios tipos de caja..."
Però el programa està molt ben fet i se li poden trobar moltes aplicacions de càlculs de temps a part de la neteja i en fi... Però només es ven a Finlàndia i la resta de països nòrdics o sigui que el certificat conforme sé utilitzar el programa ATOP no em servirà de gran cosa a Barcelona... però són 5 crèdits que demà ja hauré cremat.
"Hay varios tipos de caja..."
Però també faig altres coses, és curiós que hagi après a jugar a Volley Platja a Finlàndia, i de tant en tant em banyo al llac. He après a jugar a l'Uno (encara que perdi) i a alguna variant de l'Uno.
I miro el Barça. Aquí també miro el barça, gràcies a la web rojadirecta.com, per fer-ho m'he hagut de baixar algún programa, però està molt bé. Els partits importants també els puc veure en pubs, al centre de la ciutat, però si al dia següent tens classe gaire d'hora és millor mirar-los per internet a Roninmäki (el meu barri), ja que en total acaben sent uns 40' de trajecte.
Com que aquí anem una hora endarrerits, el proper partit faré un mail a algú per preguntar-li com va el partit, i saber si l'he de mirar o no, un 0 a 0 no val la pena.
Carles
Als que siguin Simpsonòfils potser els sona això. En un capítol el Bart va de visita escolar a una aburridíssima fàbrica de càixes de cartró, que està al costat dels emocionants estudis de televisió: les explicacions del guía s'assemblen al que us he posat.
Resulta que aquests dies estic fent un curs intensiu de "Facility Management", el tema del qual és un magnífic programa informàtic per calcular temps de neteja en grans superfícies. Suposo que entendreu que tres dies seguits, de 09:00 a 16:00, tractant aquest apassionant tema, poden fer-me acabar boig, així que potser que alguna de les coses que escrigui avui no tinguin gaire sentit.
"Hay varios tipos de caja..."
Però el programa està molt ben fet i se li poden trobar moltes aplicacions de càlculs de temps a part de la neteja i en fi... Però només es ven a Finlàndia i la resta de països nòrdics o sigui que el certificat conforme sé utilitzar el programa ATOP no em servirà de gran cosa a Barcelona... però són 5 crèdits que demà ja hauré cremat.
"Hay varios tipos de caja..."
Però també faig altres coses, és curiós que hagi après a jugar a Volley Platja a Finlàndia, i de tant en tant em banyo al llac. He après a jugar a l'Uno (encara que perdi) i a alguna variant de l'Uno.
I miro el Barça. Aquí també miro el barça, gràcies a la web rojadirecta.com, per fer-ho m'he hagut de baixar algún programa, però està molt bé. Els partits importants també els puc veure en pubs, al centre de la ciutat, però si al dia següent tens classe gaire d'hora és millor mirar-los per internet a Roninmäki (el meu barri), ja que en total acaben sent uns 40' de trajecte.
Com que aquí anem una hora endarrerits, el proper partit faré un mail a algú per preguntar-li com va el partit, i saber si l'he de mirar o no, un 0 a 0 no val la pena.
Carles
diumenge, 13 de setembre del 2009
Moure's per Jyväskylä
"La manera més còmode de moure's per Jyväskylä és en bicicleta" diu una guia turística de la ciutat "excepte al gener i al febrer, en que les temperatures de -20ºC fan que moure's en bicicleta no sigui gaire saludable. Els altres mesos d'hivern no fa tant fred, traiem la neu de les voreres, es pot anar perfectament en bicicleta a -5ºC".
Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.
No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!
Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.
No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!
dimecres, 9 de setembre del 2009
Les festes aquí
El barri en el que visc és Roninmaki, un barri on el 70% (m'ho invento) dels habitants són estudiants. Com que tothom té ganes de festa, sempre hi ha coses a fer a la nit. Quan el dia següent tinc classe a les 8 del matí, em quedo amb el company de pis i amics jugant a cartes fins les 11 i després a dormir, els altres dies, vés a saber, sempre és diferent. O sigui que no ens aburrim gens.
Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.
Aquest és el terra de la discoteca "night"
Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.
Aquest és el terra de la discoteca "night"
Els estudis aquí
Primers dies de classes.
No havia fet mai classes completament en anglès, ni tan sols les classes d'anglès. Tot i això, l'anglès dels professors és bastant fàcil de seguir, i els companys de classe sempre estant molt disposats a ajudar. Fa uns dies, un company de classe nascut a Kenya em va dir "don't you do classes in english in Barcelona" i quan jo li vaig respondre que no, em va mirar amb cara de "ho tens clar".
L'educació d'aquí està molt ben considerada, i els finlandesos ho saben. Avui la professora de francès ens ha dit que utilitzariem un llibre finlandès per fer classe, per què tot i que les explicacions estiguin en l'idioma del país, era un llibre millor que els llibres dels altres paísos. I és que funcionen molt diferent aquí les coses, a nivell educatiu: fem molt poques hores, però molts treballs a casa; a casi totes les assignatures farem presentacions, fins i tot tenim una assignatura que es diu "English presentations"; les classes són molt interactives, el professor pregunta molt a l'alumne, i l'alumne ha de donar constantment les seves opinions i posar-se a prova; finalment, moltes classes tenen ordinadors, i els utilitzen molt sovint (cal dir que els finlandesos ho fan amb bastanta més habilitat que nosaltres).
Però potser que el motiu per què l'educació funcioni tant bé aquí no sigui cap d'aquests, potser que tingui més relació amb la foto de sota.
No havia fet mai classes completament en anglès, ni tan sols les classes d'anglès. Tot i això, l'anglès dels professors és bastant fàcil de seguir, i els companys de classe sempre estant molt disposats a ajudar. Fa uns dies, un company de classe nascut a Kenya em va dir "don't you do classes in english in Barcelona" i quan jo li vaig respondre que no, em va mirar amb cara de "ho tens clar".
L'educació d'aquí està molt ben considerada, i els finlandesos ho saben. Avui la professora de francès ens ha dit que utilitzariem un llibre finlandès per fer classe, per què tot i que les explicacions estiguin en l'idioma del país, era un llibre millor que els llibres dels altres paísos. I és que funcionen molt diferent aquí les coses, a nivell educatiu: fem molt poques hores, però molts treballs a casa; a casi totes les assignatures farem presentacions, fins i tot tenim una assignatura que es diu "English presentations"; les classes són molt interactives, el professor pregunta molt a l'alumne, i l'alumne ha de donar constantment les seves opinions i posar-se a prova; finalment, moltes classes tenen ordinadors, i els utilitzen molt sovint (cal dir que els finlandesos ho fan amb bastanta més habilitat que nosaltres).
Però potser que el motiu per què l'educació funcioni tant bé aquí no sigui cap d'aquests, potser que tingui més relació amb la foto de sota.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
