S'acaba l'octubre i m'estic acostumant al gel. Tampoc no salto ja d'alegria quan veig un pilonet petit de neu. A l'herba i a l'asfalt hi ha una fina capa blanca que no se'n va mai, per molt que rasquis amb la sabata el gel segueix enganxat. Però no rellisca, el terra deu estar preparat per aquestes condicions. Plou sovint, però no hi ha bassals al terra, o sigui que no hi ha perill de que es gelin i relliscar. No hi ha bassals al terra, sembla increible però és cert.
No tinc prou experiència per dir-ho, però crec que quan hi ha un grup de gent internacional sempre s'acaben celebrant les tradicions que conviden més a festa i a actes especials, per això fa uns dies vam celebrar el dia d'acció de gràcies canadenc, avui Halloween, i d'aquí dos setmanes el dia d'acció de gràcies americà. I segur que celebrarem Sant Nicolau.
Ahir parlavem amb amics i comentavem que segur que hi ha algún dolç especial per totes aquestes festes, i com que no sabiem cap dolç típic de Halloween vaig explicar que és la castanyada, i que mengem panellets.
Em van demanar que en faci, però és complicat trobar ametlles aquí a un preu acceptable i un cop trobades fer-ne farina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Panellets, castanyes i vi dolç. Les persones som bastant iguals arreu i el que potser més ens diferencia és la història, les tradicions. De la diferència neix el conflicte i la creativitat. Dels contraris, la fertilitat. Quelcom paradoxal però inherent a la condició humana. Pel que escrius veig on on estàs com una magnífica balconada d´observació. Quin privilegi!
ResponEliminaEspinosa
Tens bona vista, efectivament viure aquí és un privilegi que et permet conèixer i aprendre moltes coses. Molt encertada la teva reflexió!
ResponElimina