Viatge a Lapònia (IV i últim)

És l'últim dia de viatge. Quan em llevo al matí a fora estem a -5ºC (recordo que era a principis de novembre). Faig una volta per la zona d'acampada i de cottages.

De sobte, una bandera em crida l'atenció.












És la bandera Sami. Els samis eren els que vivien a Finlàndia abans que hi arribessin els finlandesos des del centre d'Europa. Quan els finlandesos van arribar, els sami es van desplaçar cap al nord, a Lapònia. Sorpresa! al mateix càmping hi ha el parlament de les nacions Sami.

Aquest Parlament representa els sami que viuen a Finlàndia, Rússia i Noruega.
És un parlament extremadament funcional, però s'entén que el parlament sami sigui aquest barracó si es té en compte que els sami són en realitat un conjunt de pobles completament diferents que fa poc han decidit que tenien coses en comú i que per defensar els seus interessos s'havien d'unir, a més d'estar situats a una terra on la bellesa la posa la natura, i l'home només es concentra a sobreviure, un intent de bellesa creat per l'home, sense cap objectiu especial no s'entén.

Aquestes consideracions les faig quan arribem amb autobús a Inari, la ciutat del lloc: quatre edificis grisos al costat del llac més fantàstic que s'hagi vist mai.

Des d'Inari anem a la granja de rens. Ens expliquen que avui en dia casi no es maten rens per menjar, i que ja no se n'utilitza la llet per fer formatge, ja que això seria casi com matar les cries.

A més, ens expliquen que tots els rens són propietat d'algú, més encara, d'un Sami. És tradició que quan als nens els cau la primera dent els hi regalin un ren. Els rens viuen en llibertat vigilada.

De sobte la senyora que ens explica totes aquestes coses agafa un bastó i pica contra un arbre, tots els rens vénen, com els gossos de Paulov, la senyora ens dóna menjar per que els alimentem.


Quan tots tenim massa fred, entrem a una casa sami on ens expliquen coses sobre la seva cultura, i bevem cafè calent en tasses tradicionals sami. Abans de despedir-nos, i seguint les tradicions sami, cada nacionalitat haurà de cantar una cançó popular del seu país. Els bascos no tenen problema, canten 28 junts, a mi em toca cantar la sardana de l'Empordà tot sol, i el conductor de l'autobús finlandès tampoc se n'escapa.

Després de dinar, fem una caminada i veiem per última vegada el llac, el sol es pon vermell vist des d'un turó a vint minuts de la ciutat.

Tornem a l'autobús, són les sis de la tarda, comença el viatge de tornada a Jyväskylä, arribarem a les cinc del matí.

Setmana d'examens

Ara estic d'exàmens, avui en tinc de francès, y entre demà i dilluns faré els més durs.

Aquí us poso el text que han utilitzat els estudiants de castellà de nivell 1 per fer el seu examen.

Amatore Pelacani es un hombre italiano que no tiene veinticinco años. Él tiene una novia francesa que se llama Dieudonnée Monteton. Ellos son estudiantes y viven en Finlandia. A ella no le gusta vivir aquí porque dice que los finlandeses son muy borrachos, pero a él le encanta porque, en su opinión, las mujeres finlandesas son muy bonitas y simpáticas.

Hoy es lunes uno de noviembre están en una zapatería porque Amatore necesita unos zapatos.

Amatore: Buenas tardes. Quiero probar unos zapatos amarillos que tienen allí en el escaparate.
Dependiente: ¿quiere “probarlos” o quiere “probárselos”?
Amatore: Quiero probarlos porque un amigo me ha dicho que son la especialidad de este local
Dependiente: Perfecto. Y ¿qué quiere de primer plato?
Amatore: Una ensalada de lechúga y tomate
Dieudonnée: Yo también quiero lo mismo de primero, pero de segundo quiero un bolso marrón con setenta y siete euros dentro.
Dependiente: Bien, y, ¿qué quieren beber?
Amatore: Una botella de vino tinto de la casa para mí.
Dieudonnée: Y yo quiero dieciocho botellas de vino blanco.
Dependiente: Muy bien. ¿Y de postre?
Amatore: Tres tortas de vómito con whisky
Dieudonnée: Yo sólo quiero una

Después de la zapatería, Amatore y el dependiente decidieron ir a una tienda de ropas por que el italiano quiere comprarse una camisa. Es que el sábado va a ir a una fiesta y no tiene nada que ponerse.

Amatore: ¿a qué tienda vamos?
Dependiente: Podemos ir a LGF (Lady Gaga Fashion). Allí hay ropa muy bonita que te va a gustar mucho.
Amatore: ¡Buena idea!
Dependiente: Pero, antes de ir a la tienda, tienes que llamar a tu novia y decirle que la quieres mucho. Ella todavía está en la zapatería.
Amatore:¡Pero ya no la quiero! Ahora te quiero a ti. ¿Cómo te llamas?
Dependiente: Me llamo Kalle Kinkkunen, soy de Hevonperse, que es un pueblo que está en el centro de Finlandia.
Amatore: ¿Cuántos años tienes?
Kalle: No te lo digo.
Amatore: ¿Por qué?
Kalle: Porque soy un perro y no sé cuántos años tengo.
Amatore: (por teléfono) ¿Dieudonnée, todavía estás en la zapatería?
Dieudonnée: (por teléfono) si, pero ya voy a terminar el postre.
Amatore: (por teléfono) Ven a la tienda LGF que tengo algo que te va a gustar mucho.

Dos horas después la francesa y el italiano están en el salon de la tienda y van a su casa a comer porque hoy lunes es el cumpleaños de Dieudonnée, quién ahora tiene los mismos años que Amatore. Antes de ir a casa, han comprado mostaza y Ketchup porque van a comer algo muy especial.



El meu company de pis francès, després de fer l'examen, es va aixecar, va donar la mà a la professora i la va felicitar per haver escrit aquest text.

Barça - Madrid

Demà és diumenge, dia de futbol, i em tocarà veure el barça acompanyat de madridistes, amb els que no passarà res a part de que els hauré de consolar, i d'europeus, problema, que no entendrien si en un moment del joc crido o salto i que després de demà ens miraran a tots com a uns animals.

Hauré de controlar les emocions.

Queda pendent l'explicació de l'últim dia de viatge a Lapònia, serà el proper post!

Ara però, ja han començat els exàmens, tinc feina i he d'estudiar, benvinguts al món real, Finlàndia ja no és DisneyWorld.

Per no passar-me el dia tancat a l'habitació, avui aniré a una fira nadalenca, una espècie de fira de Santa Llúcia finlandesa. A veure que trobo, ja m'han avançat que d'arbres no gaires, aquí la gent se'ls talla, tampoc crec que hi hagi figuretes de pessebre, que queda? la part cutre de Santa Llúcia! espero que sigui millor que això

Història de Finlàndia segons un finlandès

"Al principi tots vivíem al bosc, i llavors va aparèixer Nokia"

Això és per ell la història real de Finlàndia, segurament és el que més ha influenciat el seu present.

Viatge a Lapònia (III)

El tercer dia al matí visitem una granja de huskys, aquests gossos del nord. El propietari ens explica que ha participat a Pirena, però que no ho fa més per què els seus gossos no podrien guanyar, no estan acostumats a córrer a només 0ºC, i a més el seu valor és la resistència a les condicions extremes, no la velocitat. També ens explica trist, que tenen alguns d'aquests gossos barrejats entre husky i altres espècies per córrer més ràpid, però que a l'hivern no els poden tenir fora!

Després passegem entre els 50 gossos que hi ha a la granja, entre els quals hi ha unes deu cries de vuit setmanes que s'ho deixen fer tot.














Després a dinar, avui dinar fort, no sabem quan podrem tornar a menjar, ja que ens dirigim a la fi del món: Vasatokka, una mica al nord d'Inari.
Són sis hores d'autocar, a 100 per una carretera blanca, i en tot el trajecte ens creuem amb potser tres cotxes (si, anem per la carretera principal de la regió).

Arribem a les 24:00, està nevant, però no hi ha neu al terra, deu ser qüestió del canvi climàtic, que aquí es fa molt evident.

I per celebrar que hem arribat a la fi del món, sauna i bany al llac.
Temperatura de la sauna: entre 80 i 90ºC
Temperatura exterior: -8ºC
Temperatura de l'aigua: segur que 0,000001ºC, suficient per que no es congeli.

Les sensacions són espectaculars, tothom que pugui ho ha de provar, ja ho havia fet però no en un lloc tant fred. Estàvem a la sauna fins a no poder més, fins que el cos ens deia prou, i aleshores sortíem corrents al llac, de camí al llac ja començaves a pensar que no era bona idea, començaves a notar el fred, aleshores et llençaves, no ho podies pensar, no es pot fer lentament. 1 segon, 2 segons a l'aigua, i ja en tens prou, és massa fred, et desesperes del fred que fa i estàs disposat a pegar-te amb qui es posi al camí entre tu i la sauna, ara necessites calor. I un cop a la sauna, trenta segons fins que recuperes la calor corporal, aleshores penses que ha estat brutal, i que hi has de tornar.

Cap de setmana a Estocolm

Cap de setmana en aquesta fantàstica i tropical ciutat (5ºC, Uau!)
Hi hem arribat en ferry, unes 8 hores de trajecte nocturn.

Em quedo amb dos coses:

Segurament per última vegada en 47 anys m’he beneficiat d’un descompte relacionat únicament amb l’edat, per tenir 18 anys o menys he entrat gratis al museu Vasa, sense ensenyar cap carnet jove ni cap carnet d'estudiant.

Una botiga de CDs al barri antic d’Estocolm. Hi venien música dels ’60 i dels ’70: rock, folk i alguna cosa de blues. La botiga no ocupava més de 20 metres quadrats, i hi devien haver un bilió de CDs, també hi havia vinils. Me n’he endut un CD Mike Bloomfield, que havia estat guitarrista de la Paul Butterfield Band, a recomanació del botiguer, després de 15 minuts de conversa.

P.D: i també amb una xocolatina d'avellanes que es diu "Tarragona"

Viatge a Lapònia (II)

Segon dia a Lapònia. Avui sortim a caminar.

Pugem una muntanya entre arbres i arbres fins que arribem a un altiplà. L'aspecte de l'altiplà em recorda algunes pel·lícules de la segona guerra mundial. No hi ha arbres, els hem deixat pel camí; el terra està format de milions de roques de la talla del meu cap, totes recobertes d'una fina capa de neu, a sota les roques el terra està gelat; està nevant i no es pot veure a gran distància, però sembla que aquest paisatge dura quilòmetres i quilòmetres.

Tornem al "cottage" i dinem, cadascú pel seu compte, avui em faig fideuada pobre (però amb un cubet de caldo precuinat per donar gust).

A la tarda sauna, desgraciadament no tenim un llac on banyar-nos, però hi ha neu, així que ens rebolquem despullats damunt la neu, i ara mentre ho escric penso que potser el cubet de la fideuada contenia substàncies que van confondre el meu cap.

A la nit ens porten de festa a Rovaniemi. L'ambient està una mica mort, però ens estem ballant en un club fins a les dos de la nit. Dos bascos i jo sortim els primers, i com que estem morts de gana anem a una paradeta d'hamburgueses 24 hores. Jo em demano l'hamburguesa mes petita, però li caic bé al venedor, i me la posa més gran, a més em regala un suc.

Suposo que és normal que al club no hi hagués molt ambient, festa i cercle polar àrtic és difícil de relacionar.







La primera foto és l'altiplà.

La segona foto és un cartell que em va cridar l'atenció. Llàstima que es vegi malament!

cottage= casa rural en anglès, quan ho dic jo vol dir típica casa rural finlandesa