Barça - Madrid

Demà és diumenge, dia de futbol, i em tocarà veure el barça acompanyat de madridistes, amb els que no passarà res a part de que els hauré de consolar, i d'europeus, problema, que no entendrien si en un moment del joc crido o salto i que després de demà ens miraran a tots com a uns animals.

Hauré de controlar les emocions.

Queda pendent l'explicació de l'últim dia de viatge a Lapònia, serà el proper post!

Ara però, ja han començat els exàmens, tinc feina i he d'estudiar, benvinguts al món real, Finlàndia ja no és DisneyWorld.

Per no passar-me el dia tancat a l'habitació, avui aniré a una fira nadalenca, una espècie de fira de Santa Llúcia finlandesa. A veure que trobo, ja m'han avançat que d'arbres no gaires, aquí la gent se'ls talla, tampoc crec que hi hagi figuretes de pessebre, que queda? la part cutre de Santa Llúcia! espero que sigui millor que això

Història de Finlàndia segons un finlandès

"Al principi tots vivíem al bosc, i llavors va aparèixer Nokia"

Això és per ell la història real de Finlàndia, segurament és el que més ha influenciat el seu present.

Viatge a Lapònia (III)

El tercer dia al matí visitem una granja de huskys, aquests gossos del nord. El propietari ens explica que ha participat a Pirena, però que no ho fa més per què els seus gossos no podrien guanyar, no estan acostumats a córrer a només 0ºC, i a més el seu valor és la resistència a les condicions extremes, no la velocitat. També ens explica trist, que tenen alguns d'aquests gossos barrejats entre husky i altres espècies per córrer més ràpid, però que a l'hivern no els poden tenir fora!

Després passegem entre els 50 gossos que hi ha a la granja, entre els quals hi ha unes deu cries de vuit setmanes que s'ho deixen fer tot.














Després a dinar, avui dinar fort, no sabem quan podrem tornar a menjar, ja que ens dirigim a la fi del món: Vasatokka, una mica al nord d'Inari.
Són sis hores d'autocar, a 100 per una carretera blanca, i en tot el trajecte ens creuem amb potser tres cotxes (si, anem per la carretera principal de la regió).

Arribem a les 24:00, està nevant, però no hi ha neu al terra, deu ser qüestió del canvi climàtic, que aquí es fa molt evident.

I per celebrar que hem arribat a la fi del món, sauna i bany al llac.
Temperatura de la sauna: entre 80 i 90ºC
Temperatura exterior: -8ºC
Temperatura de l'aigua: segur que 0,000001ºC, suficient per que no es congeli.

Les sensacions són espectaculars, tothom que pugui ho ha de provar, ja ho havia fet però no en un lloc tant fred. Estàvem a la sauna fins a no poder més, fins que el cos ens deia prou, i aleshores sortíem corrents al llac, de camí al llac ja començaves a pensar que no era bona idea, començaves a notar el fred, aleshores et llençaves, no ho podies pensar, no es pot fer lentament. 1 segon, 2 segons a l'aigua, i ja en tens prou, és massa fred, et desesperes del fred que fa i estàs disposat a pegar-te amb qui es posi al camí entre tu i la sauna, ara necessites calor. I un cop a la sauna, trenta segons fins que recuperes la calor corporal, aleshores penses que ha estat brutal, i que hi has de tornar.

Cap de setmana a Estocolm

Cap de setmana en aquesta fantàstica i tropical ciutat (5ºC, Uau!)
Hi hem arribat en ferry, unes 8 hores de trajecte nocturn.

Em quedo amb dos coses:

Segurament per última vegada en 47 anys m’he beneficiat d’un descompte relacionat únicament amb l’edat, per tenir 18 anys o menys he entrat gratis al museu Vasa, sense ensenyar cap carnet jove ni cap carnet d'estudiant.

Una botiga de CDs al barri antic d’Estocolm. Hi venien música dels ’60 i dels ’70: rock, folk i alguna cosa de blues. La botiga no ocupava més de 20 metres quadrats, i hi devien haver un bilió de CDs, també hi havia vinils. Me n’he endut un CD Mike Bloomfield, que havia estat guitarrista de la Paul Butterfield Band, a recomanació del botiguer, després de 15 minuts de conversa.

P.D: i també amb una xocolatina d'avellanes que es diu "Tarragona"

Viatge a Lapònia (II)

Segon dia a Lapònia. Avui sortim a caminar.

Pugem una muntanya entre arbres i arbres fins que arribem a un altiplà. L'aspecte de l'altiplà em recorda algunes pel·lícules de la segona guerra mundial. No hi ha arbres, els hem deixat pel camí; el terra està format de milions de roques de la talla del meu cap, totes recobertes d'una fina capa de neu, a sota les roques el terra està gelat; està nevant i no es pot veure a gran distància, però sembla que aquest paisatge dura quilòmetres i quilòmetres.

Tornem al "cottage" i dinem, cadascú pel seu compte, avui em faig fideuada pobre (però amb un cubet de caldo precuinat per donar gust).

A la tarda sauna, desgraciadament no tenim un llac on banyar-nos, però hi ha neu, així que ens rebolquem despullats damunt la neu, i ara mentre ho escric penso que potser el cubet de la fideuada contenia substàncies que van confondre el meu cap.

A la nit ens porten de festa a Rovaniemi. L'ambient està una mica mort, però ens estem ballant en un club fins a les dos de la nit. Dos bascos i jo sortim els primers, i com que estem morts de gana anem a una paradeta d'hamburgueses 24 hores. Jo em demano l'hamburguesa mes petita, però li caic bé al venedor, i me la posa més gran, a més em regala un suc.

Suposo que és normal que al club no hi hagués molt ambient, festa i cercle polar àrtic és difícil de relacionar.







La primera foto és l'altiplà.

La segona foto és un cartell que em va cridar l'atenció. Llàstima que es vegi malament!

cottage= casa rural en anglès, quan ho dic jo vol dir típica casa rural finlandesa

Viatge a Lapònia (I)

Dijous, 23:45 Edifici IDEA, davant l'estació de tren.
Un autobús que ens espera ens portarà fins a Rovaniemi. Al grup hi ha quatre alemanys, 2 hongaresos, 3 polonesos, 1 xinesa, 1 anglesa, 1 brasiler, 1 català i 29 bascos (que es queixen de que la carn no és bona).

Carretera, carretera i carretera. Finalment arribem a Rovaniemi, són les 6:30 i casi no hem dormit, la temperatura exterior és de -1ºC.

Primer de tot visita al Pare Noel. Ens condueixen cap a una plaça i ens indiquen on està el Pare Noel, on comença el Pol Nord, i on estan les botigues de souvenirs. Petita decepció: la música és de pianet elèctric, no hi ha neu, no ens deixen fer fotos amb el Pare Noel i el terra rellisca molt. A més el parc d’atraccions (mini parc d’atraccions nadalenques) és tancat.



A la tarda anem cap al “cottage”, i allà si que hi ha neu, fem quilòmetres i quilòmetres per una petita carretera nevada que no sembla que condueixi enlloc.

I tot al nostre entorn és gel.

A la nit pugem un turonet per intentar veure les llums del nord o aurora boreal. Fracàs, els núvols ens ho impedeixen, demà serà un altre dia, i tots ens ho passem bé mirant com els bascos canten cançons del “euskal super3”.

Parlem de Futbol

Avui el barça juga un partit de futbol contra el Kazán, un equip rus, en camp contrari. Als diaris parla de com s'ho faran els jugadors del barça per suportar les terribles baixes temperatures, i quina roba portaran. He estat mirant a internet quines són les temperatures de Kazán: aproximadament -5º durant el partit. Una mica més fred que aquí. No gaire. I parlen de com s'ho faran per no congelar-se durant el partit, i de la roba d'alta tecnologia que portaran per sobreviure. No cal tanta història, aquest sóc jo quan surto a fora a fer esport, i és el que recomano fer a Messi i companyia a l'hora del partit: pantalons de xandall llargs (res de pantalons curts de futbolista); mitjons i bambes gruixudes (per res unes botes primes de futbolista); una samarreta de cotó de màniga llarga i una dessuadora (samarreta de niló? i ara!); guants de cotó, buff i barret!




Au a córrer.

Tot i això aquí no és tant fred, la temperatura mitjana d'aquí és 0º i allà és inferior. Si ja tinc fred ara, no crec que surti a fer esport al carrer d'aquí a un mes, quan les temperatures seran com les d'allà.

Continuem parlant de futbol, un conegut finlandès m'ha proposat d'anar a veure un partit de futbol que jugarà ell a un poble a 60km de Jyväskylä, m'ha dit que puc anar a la seva furgoneta. Diu que aquest partit és important per què si el guanyen passaran a la tercera divisió finlandesa.

Passar dos hores seguides a l'exterior mirant futbol de la quarta divisió finlandesa... Ja m'ho pensaré.

A la foto, un grup d'amics del barri jugant a futbol quan encara es podia fer esport en màniga curta!

Firmes!

- A Finlàndia hi ha l'obligació de fer la mili, o un any de serveis comunitaris. La majoria de joves prefereixen l'opció de les armes. La història marca molt la manera de fer d'un país: Finlàndia té mili obligatòria, Suïssa té mili obligatòria. I nosaltres veiem els dos països com a exemple de país pacífic, és curiós.

- Potser serà veritat que l'exèrcit no té per què estar relacionat amb la guerra. A l'Índia no hi ha gaires policies ni gaires bombers, i l'exèrcit a vegades s'encarrega d'aquestes funcions.

- No, però aquests dos països tenen mili per altres coses. Finlàndia és pacífica però és guerrera. No les deuen tenir totes sobre la seguretat dels països dins la Unió Europea i per això fan servei militar. Potser el pacifisme finlandès no és més que les ganes de passar desaparcebut d'un nen que té companys de pati més forts i violents que ell.

- Si, és clar, els joves quan trien si fer servei militar o servei social ho fan tot pensant en consciència nacional i amb visió històrica

- No home, però aquestes coses... sempre hi ha una consciència col·lectiva, jo el que vull dir és que a Catalunya, més de la meitat dels meus amics no volen obeir ordres d'un tipus que crida, i de llarg preferirien fer algun servei social per a la seva comunitat propera (sempre tenint en compte que és obligatori fer una de les dos coses).

- No sé, ens falten altres opinions amb més perspectiva i coneixement sobre història, societat, psicologia etc.