dijous, 10 de desembre del 2009

L'humor a Finlàndia (en Català)

S'acosta Nadal i pregunto als finlandesos que canten durant aquestes dates. La meitat són cançons tristes, millors en general, més boniques que els "Jingle Bells" però són tristes.

Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.

En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.

Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.

En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.

Em sona.

Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"



Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.

Acudit en francès

"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

2 comentaris:

  1. L´acudit de les mofetes l´he conegut però aplicat a una cort de porcs. No recordo quins eren els tres paisos representats i a qui li tocava el rebre...
    També els francesos fan acudits mofant-se dels belgues i els castellans fan acudits ridiculitzant els catalans,etc. etc.

    Em sembla que aixó dels acudits obeieix uns patrons universals i que els psicoanalistes socials tindrien molt a dir.
    Penso que podriem descriure una llei que diria:
    "quan un s´en fot de l´altre diu més d´un que de l´altre".
    I aquesta llei seria extensible dels individus a les col.lectivitats.

    Toma!

    Espinosa

    ResponElimina