Doncs això, que ja he tornat.
Segurament m'he deixat coses per explicar, és impossible no fer-ho.
Aquests casi quatre mesos han estat espectaculars. He après moltes coses noves. He conegut molta gent nova. He vist moltes coses noves.
Ara tinc amics arreu d'Europa, i això em fa bastanta il·lusió, quan vagi a Alemany, París, nord d'Itàlia,Eslovènia, Bèlgica, Holanda o Finlàndia quan hi torni sé que hi haurà gent a la que voldré veure, saber com els va la vida.
Però també tinc amics a Barcelona, i ara toca passar-s'ho bé amb ells.
D'aquí a dos horetes aniré cap al Passeig de Gràcia, pujaré pels jardinets i faré un passeig per Gran de Gràcia direcció al cinèma a veure la pel·lícula aquesta en 3D.
Torno a la vida normal, doncs a gaudir-la!
dijous, 24 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
Què m'agrada de -20ºC
A 20 graus sota zero fa molt fred. Mira-t'ho com vulguis: que si el fred és sec i es nota menys, que si el sol fa que no sigui tant desagradable, que si quan fa tant fred no neva i aleshores fer vida és més còmode etc.
NO! -20ºC=FRED
Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.
El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.
És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.
És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.
És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.
I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.
Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)
NO! -20ºC=FRED
Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.
El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.
És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.
És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.
És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.
I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.
Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)
dilluns, 14 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
El humor en Finlandia (en Castellano)
(faig aquest article en castellà per als amics forasters que m'ho han demanat, així poden practicar el seu castellà i veure que escric)
Se acerca la Navidad y les pregunto a los finlandeses que cantan en estas fechas. La mitad son canciones tristes, mejores en general, mas bonitas, que los "Jingle Bells" típicos, pero tristes aún así.
Están tristes? quizás, pero también tienen sentido del humor, un humor similar al de todo el mundo.
En primer lugar, como en todo el mundo, necesitan una región, país o ciudad de la que reirse: los afortunados son los suecos. Explican chistes tipo Lepe pero con suecos. Pero el único chiste de este tipo que sé se ríe de los finlandeses.
Esto es un sueco un noruego y un finlandés que apuestan (los finlandeses lo hacen continuamente) a ver quien es capaz de pasar mas rato dentro una madriguera de mofetas.
Entra el noruego y, después de cinco minutos sale quejándose por la peste del lugar.
Entra el sueco y, después de quince minutos, sale maldiciendo por haber apostado, ha matados sus glándulas pituitarias.
Entra el finlandés y, después de una hora, sale la mofeta mareada por la peste.
Hacen también chistes riéndose de diferentes regiones del país: se ríen de los de una región por tacaños, se ríen de otra por bestias, y de la capital por señoritos y chulitos.
Me suena.
Les gustan también los juegos de palabras a partir de las diferencias dialectales, pero yo no las entiendo, aquí os pongo una:
"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"
Otra cosa graciosa es que aunque en Barcelona hoy hace frío, aquí estamos a 21ºC menos, record de frio des que estoy aquí.
Chiste en francés:
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"
Se acerca la Navidad y les pregunto a los finlandeses que cantan en estas fechas. La mitad son canciones tristes, mejores en general, mas bonitas, que los "Jingle Bells" típicos, pero tristes aún así.
Están tristes? quizás, pero también tienen sentido del humor, un humor similar al de todo el mundo.
En primer lugar, como en todo el mundo, necesitan una región, país o ciudad de la que reirse: los afortunados son los suecos. Explican chistes tipo Lepe pero con suecos. Pero el único chiste de este tipo que sé se ríe de los finlandeses.
Esto es un sueco un noruego y un finlandés que apuestan (los finlandeses lo hacen continuamente) a ver quien es capaz de pasar mas rato dentro una madriguera de mofetas.
Entra el noruego y, después de cinco minutos sale quejándose por la peste del lugar.
Entra el sueco y, después de quince minutos, sale maldiciendo por haber apostado, ha matados sus glándulas pituitarias.
Entra el finlandés y, después de una hora, sale la mofeta mareada por la peste.
Hacen también chistes riéndose de diferentes regiones del país: se ríen de los de una región por tacaños, se ríen de otra por bestias, y de la capital por señoritos y chulitos.
Me suena.
Les gustan también los juegos de palabras a partir de las diferencias dialectales, pero yo no las entiendo, aquí os pongo una:
"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"
Otra cosa graciosa es que aunque en Barcelona hoy hace frío, aquí estamos a 21ºC menos, record de frio des que estoy aquí.
Chiste en francés:
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"
dijous, 10 de desembre del 2009
L'humor a Finlàndia (en Català)
S'acosta Nadal i pregunto als finlandesos que canten durant aquestes dates. La meitat són cançons tristes, millors en general, més boniques que els "Jingle Bells" però són tristes.
Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.
En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.
Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.
En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.
Em sona.
Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:
"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"
Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.
Acudit en francès
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"
Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.
En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.
Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.
En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.
Em sona.
Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:
"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"
Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.
Acudit en francès
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"
dimecres, 9 de desembre del 2009
Llum a Finlàndia
Novembre és el mes més depriment a Finlàndia. Hi ha poques hores de llum i no hi ha neu. Al desembre encara tenim menys sol però la neu és un segon sol. La llum artificial es reflexa a la neu, creant una claror tènue que dura les 24 hores: la nit a Finlàndia dura molt però no és tant negre nit com la negre nit de Barcelona. Gràcies a això ja no he d'anar a comprar amb llanterna, per que per anar al supermercat anem per un camí de cabres, que així és més ràpid, i abans de la neu no es veia res.
Això de la neu s'ha de matisar, els finlandesos diuen que el que tenim ara és una fina capa de gel, per que la neu no s'acumula damunt dels arbres.
Però no us penseu que quan no hi ha neu els finlandesos han d'anar carregant llanternes tot el dia: Finlàndia, o almenys Jyväskylä, està ple de fanals, els fanals te'ls trobes a llocs inesperats.
Això de la neu s'ha de matisar, els finlandesos diuen que el que tenim ara és una fina capa de gel, per que la neu no s'acumula damunt dels arbres.
Però no us penseu que quan no hi ha neu els finlandesos han d'anar carregant llanternes tot el dia: Finlàndia, o almenys Jyväskylä, està ple de fanals, els fanals te'ls trobes a llocs inesperats.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Viatge a Lapònia (IV i últim)
És l'últim dia de viatge. Quan em llevo al matí a fora estem a -5ºC (recordo que era a principis de novembre). Faig una volta per la zona d'acampada i de cottages.
De sobte, una bandera em crida l'atenció.
És la bandera Sami. Els samis eren els que vivien a Finlàndia abans que hi arribessin els finlandesos des del centre d'Europa. Quan els finlandesos van arribar, els sami es van desplaçar cap al nord, a Lapònia. Sorpresa! al mateix càmping hi ha el parlament de les nacions Sami.
Aquest Parlament representa els sami que viuen a Finlàndia, Rússia i Noruega.
És un parlament extremadament funcional, però s'entén que el parlament sami sigui aquest barracó si es té en compte que els sami són en realitat un conjunt de pobles completament diferents que fa poc han decidit que tenien coses en comú i que per defensar els seus interessos s'havien d'unir, a més d'estar situats a una terra on la bellesa la posa la natura, i l'home només es concentra a sobreviure, un intent de bellesa creat per l'home, sense cap objectiu especial no s'entén.
Aquestes consideracions les faig quan arribem amb autobús a Inari, la ciutat del lloc: quatre edificis grisos al costat del llac més fantàstic que s'hagi vist mai.
Des d'Inari anem a la granja de rens. Ens expliquen que avui en dia casi no es maten rens per menjar, i que ja no se n'utilitza la llet per fer formatge, ja que això seria casi com matar les cries.
A més, ens expliquen que tots els rens són propietat d'algú, més encara, d'un Sami. És tradició que quan als nens els cau la primera dent els hi regalin un ren. Els rens viuen en llibertat vigilada.
De sobte la senyora que ens explica totes aquestes coses agafa un bastó i pica contra un arbre, tots els rens vénen, com els gossos de Paulov, la senyora ens dóna menjar per que els alimentem.
Quan tots tenim massa fred, entrem a una casa sami on ens expliquen coses sobre la seva cultura, i bevem cafè calent en tasses tradicionals sami. Abans de despedir-nos, i seguint les tradicions sami, cada nacionalitat haurà de cantar una cançó popular del seu país. Els bascos no tenen problema, canten 28 junts, a mi em toca cantar la sardana de l'Empordà tot sol, i el conductor de l'autobús finlandès tampoc se n'escapa.
Després de dinar, fem una caminada i veiem per última vegada el llac, el sol es pon vermell vist des d'un turó a vint minuts de la ciutat.
Tornem a l'autobús, són les sis de la tarda, comença el viatge de tornada a Jyväskylä, arribarem a les cinc del matí.
De sobte, una bandera em crida l'atenció.
És la bandera Sami. Els samis eren els que vivien a Finlàndia abans que hi arribessin els finlandesos des del centre d'Europa. Quan els finlandesos van arribar, els sami es van desplaçar cap al nord, a Lapònia. Sorpresa! al mateix càmping hi ha el parlament de les nacions Sami.
Aquest Parlament representa els sami que viuen a Finlàndia, Rússia i Noruega.
És un parlament extremadament funcional, però s'entén que el parlament sami sigui aquest barracó si es té en compte que els sami són en realitat un conjunt de pobles completament diferents que fa poc han decidit que tenien coses en comú i que per defensar els seus interessos s'havien d'unir, a més d'estar situats a una terra on la bellesa la posa la natura, i l'home només es concentra a sobreviure, un intent de bellesa creat per l'home, sense cap objectiu especial no s'entén.
Aquestes consideracions les faig quan arribem amb autobús a Inari, la ciutat del lloc: quatre edificis grisos al costat del llac més fantàstic que s'hagi vist mai.
Des d'Inari anem a la granja de rens. Ens expliquen que avui en dia casi no es maten rens per menjar, i que ja no se n'utilitza la llet per fer formatge, ja que això seria casi com matar les cries.
A més, ens expliquen que tots els rens són propietat d'algú, més encara, d'un Sami. És tradició que quan als nens els cau la primera dent els hi regalin un ren. Els rens viuen en llibertat vigilada.
De sobte la senyora que ens explica totes aquestes coses agafa un bastó i pica contra un arbre, tots els rens vénen, com els gossos de Paulov, la senyora ens dóna menjar per que els alimentem.
Quan tots tenim massa fred, entrem a una casa sami on ens expliquen coses sobre la seva cultura, i bevem cafè calent en tasses tradicionals sami. Abans de despedir-nos, i seguint les tradicions sami, cada nacionalitat haurà de cantar una cançó popular del seu país. Els bascos no tenen problema, canten 28 junts, a mi em toca cantar la sardana de l'Empordà tot sol, i el conductor de l'autobús finlandès tampoc se n'escapa.
Després de dinar, fem una caminada i veiem per última vegada el llac, el sol es pon vermell vist des d'un turó a vint minuts de la ciutat.
Tornem a l'autobús, són les sis de la tarda, comença el viatge de tornada a Jyväskylä, arribarem a les cinc del matí.
dijous, 3 de desembre del 2009
Setmana d'examens
Ara estic d'exàmens, avui en tinc de francès, y entre demà i dilluns faré els més durs.
Aquí us poso el text que han utilitzat els estudiants de castellà de nivell 1 per fer el seu examen.
Amatore Pelacani es un hombre italiano que no tiene veinticinco años. Él tiene una novia francesa que se llama Dieudonnée Monteton. Ellos son estudiantes y viven en Finlandia. A ella no le gusta vivir aquí porque dice que los finlandeses son muy borrachos, pero a él le encanta porque, en su opinión, las mujeres finlandesas son muy bonitas y simpáticas.
Hoy es lunes uno de noviembre están en una zapatería porque Amatore necesita unos zapatos.
Amatore: Buenas tardes. Quiero probar unos zapatos amarillos que tienen allí en el escaparate.
Dependiente: ¿quiere “probarlos” o quiere “probárselos”?
Amatore: Quiero probarlos porque un amigo me ha dicho que son la especialidad de este local
Dependiente: Perfecto. Y ¿qué quiere de primer plato?
Amatore: Una ensalada de lechúga y tomate
Dieudonnée: Yo también quiero lo mismo de primero, pero de segundo quiero un bolso marrón con setenta y siete euros dentro.
Dependiente: Bien, y, ¿qué quieren beber?
Amatore: Una botella de vino tinto de la casa para mí.
Dieudonnée: Y yo quiero dieciocho botellas de vino blanco.
Dependiente: Muy bien. ¿Y de postre?
Amatore: Tres tortas de vómito con whisky
Dieudonnée: Yo sólo quiero una
Después de la zapatería, Amatore y el dependiente decidieron ir a una tienda de ropas por que el italiano quiere comprarse una camisa. Es que el sábado va a ir a una fiesta y no tiene nada que ponerse.
Amatore: ¿a qué tienda vamos?
Dependiente: Podemos ir a LGF (Lady Gaga Fashion). Allí hay ropa muy bonita que te va a gustar mucho.
Amatore: ¡Buena idea!
Dependiente: Pero, antes de ir a la tienda, tienes que llamar a tu novia y decirle que la quieres mucho. Ella todavía está en la zapatería.
Amatore:¡Pero ya no la quiero! Ahora te quiero a ti. ¿Cómo te llamas?
Dependiente: Me llamo Kalle Kinkkunen, soy de Hevonperse, que es un pueblo que está en el centro de Finlandia.
Amatore: ¿Cuántos años tienes?
Kalle: No te lo digo.
Amatore: ¿Por qué?
Kalle: Porque soy un perro y no sé cuántos años tengo.
Amatore: (por teléfono) ¿Dieudonnée, todavía estás en la zapatería?
Dieudonnée: (por teléfono) si, pero ya voy a terminar el postre.
Amatore: (por teléfono) Ven a la tienda LGF que tengo algo que te va a gustar mucho.
Dos horas después la francesa y el italiano están en el salon de la tienda y van a su casa a comer porque hoy lunes es el cumpleaños de Dieudonnée, quién ahora tiene los mismos años que Amatore. Antes de ir a casa, han comprado mostaza y Ketchup porque van a comer algo muy especial.
El meu company de pis francès, després de fer l'examen, es va aixecar, va donar la mà a la professora i la va felicitar per haver escrit aquest text.
Aquí us poso el text que han utilitzat els estudiants de castellà de nivell 1 per fer el seu examen.
Amatore Pelacani es un hombre italiano que no tiene veinticinco años. Él tiene una novia francesa que se llama Dieudonnée Monteton. Ellos son estudiantes y viven en Finlandia. A ella no le gusta vivir aquí porque dice que los finlandeses son muy borrachos, pero a él le encanta porque, en su opinión, las mujeres finlandesas son muy bonitas y simpáticas.
Hoy es lunes uno de noviembre están en una zapatería porque Amatore necesita unos zapatos.
Amatore: Buenas tardes. Quiero probar unos zapatos amarillos que tienen allí en el escaparate.
Dependiente: ¿quiere “probarlos” o quiere “probárselos”?
Amatore: Quiero probarlos porque un amigo me ha dicho que son la especialidad de este local
Dependiente: Perfecto. Y ¿qué quiere de primer plato?
Amatore: Una ensalada de lechúga y tomate
Dieudonnée: Yo también quiero lo mismo de primero, pero de segundo quiero un bolso marrón con setenta y siete euros dentro.
Dependiente: Bien, y, ¿qué quieren beber?
Amatore: Una botella de vino tinto de la casa para mí.
Dieudonnée: Y yo quiero dieciocho botellas de vino blanco.
Dependiente: Muy bien. ¿Y de postre?
Amatore: Tres tortas de vómito con whisky
Dieudonnée: Yo sólo quiero una
Después de la zapatería, Amatore y el dependiente decidieron ir a una tienda de ropas por que el italiano quiere comprarse una camisa. Es que el sábado va a ir a una fiesta y no tiene nada que ponerse.
Amatore: ¿a qué tienda vamos?
Dependiente: Podemos ir a LGF (Lady Gaga Fashion). Allí hay ropa muy bonita que te va a gustar mucho.
Amatore: ¡Buena idea!
Dependiente: Pero, antes de ir a la tienda, tienes que llamar a tu novia y decirle que la quieres mucho. Ella todavía está en la zapatería.
Amatore:¡Pero ya no la quiero! Ahora te quiero a ti. ¿Cómo te llamas?
Dependiente: Me llamo Kalle Kinkkunen, soy de Hevonperse, que es un pueblo que está en el centro de Finlandia.
Amatore: ¿Cuántos años tienes?
Kalle: No te lo digo.
Amatore: ¿Por qué?
Kalle: Porque soy un perro y no sé cuántos años tengo.
Amatore: (por teléfono) ¿Dieudonnée, todavía estás en la zapatería?
Dieudonnée: (por teléfono) si, pero ya voy a terminar el postre.
Amatore: (por teléfono) Ven a la tienda LGF que tengo algo que te va a gustar mucho.
Dos horas después la francesa y el italiano están en el salon de la tienda y van a su casa a comer porque hoy lunes es el cumpleaños de Dieudonnée, quién ahora tiene los mismos años que Amatore. Antes de ir a casa, han comprado mostaza y Ketchup porque van a comer algo muy especial.
El meu company de pis francès, després de fer l'examen, es va aixecar, va donar la mà a la professora i la va felicitar per haver escrit aquest text.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
