dijous, 24 de desembre del 2009

Ja he tornat

Doncs això, que ja he tornat.

Segurament m'he deixat coses per explicar, és impossible no fer-ho.

Aquests casi quatre mesos han estat espectaculars. He après moltes coses noves. He conegut molta gent nova. He vist moltes coses noves.

Ara tinc amics arreu d'Europa, i això em fa bastanta il·lusió, quan vagi a Alemany, París, nord d'Itàlia,Eslovènia, Bèlgica, Holanda o Finlàndia quan hi torni sé que hi haurà gent a la que voldré veure, saber com els va la vida.

Però també tinc amics a Barcelona, i ara toca passar-s'ho bé amb ells.

D'aquí a dos horetes aniré cap al Passeig de Gràcia, pujaré pels jardinets i faré un passeig per Gran de Gràcia direcció al cinèma a veure la pel·lícula aquesta en 3D.

Torno a la vida normal, doncs a gaudir-la!

dijous, 17 de desembre del 2009

Què m'agrada de -20ºC

A 20 graus sota zero fa molt fred. Mira-t'ho com vulguis: que si el fred és sec i es nota menys, que si el sol fa que no sigui tant desagradable, que si quan fa tant fred no neva i aleshores fer vida és més còmode etc.

NO! -20ºC=FRED

Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.

El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.

És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.

És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.

És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.

I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.



Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)

dilluns, 14 de desembre del 2009

diumenge, 13 de desembre del 2009

El humor en Finlandia (en Castellano)

(faig aquest article en castellà per als amics forasters que m'ho han demanat, així poden practicar el seu castellà i veure que escric)

Se acerca la Navidad y les pregunto a los finlandeses que cantan en estas fechas. La mitad son canciones tristes, mejores en general, mas bonitas, que los "Jingle Bells" típicos, pero tristes aún así.

Están tristes? quizás, pero también tienen sentido del humor, un humor similar al de todo el mundo.

En primer lugar, como en todo el mundo, necesitan una región, país o ciudad de la que reirse: los afortunados son los suecos. Explican chistes tipo Lepe pero con suecos. Pero el único chiste de este tipo que sé se ríe de los finlandeses.

Esto es un sueco un noruego y un finlandés que apuestan (los finlandeses lo hacen continuamente) a ver quien es capaz de pasar mas rato dentro una madriguera de mofetas.
Entra el noruego y, después de cinco minutos sale quejándose por la peste del lugar.
Entra el sueco y, después de quince minutos, sale maldiciendo por haber apostado, ha matados sus glándulas pituitarias.
Entra el finlandés y, después de una hora, sale la mofeta mareada por la peste.


Hacen también chistes riéndose de diferentes regiones del país: se ríen de los de una región por tacaños, se ríen de otra por bestias, y de la capital por señoritos y chulitos.

Me suena.

Les gustan también los juegos de palabras a partir de las diferencias dialectales, pero yo no las entiendo, aquí os pongo una:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"

Otra cosa graciosa es que aunque en Barcelona hoy hace frío, aquí estamos a 21ºC menos, record de frio des que estoy aquí.



Chiste en francés:
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

dijous, 10 de desembre del 2009

L'humor a Finlàndia (en Català)

S'acosta Nadal i pregunto als finlandesos que canten durant aquestes dates. La meitat són cançons tristes, millors en general, més boniques que els "Jingle Bells" però són tristes.

Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.

En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.

Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.

En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.

Em sona.

Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"



Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.

Acudit en francès

"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

dimecres, 9 de desembre del 2009

Llum a Finlàndia

Novembre és el mes més depriment a Finlàndia. Hi ha poques hores de llum i no hi ha neu. Al desembre encara tenim menys sol però la neu és un segon sol. La llum artificial es reflexa a la neu, creant una claror tènue que dura les 24 hores: la nit a Finlàndia dura molt però no és tant negre nit com la negre nit de Barcelona. Gràcies a això ja no he d'anar a comprar amb llanterna, per que per anar al supermercat anem per un camí de cabres, que així és més ràpid, i abans de la neu no es veia res.

Això de la neu s'ha de matisar, els finlandesos diuen que el que tenim ara és una fina capa de gel, per que la neu no s'acumula damunt dels arbres.

Però no us penseu que quan no hi ha neu els finlandesos han d'anar carregant llanternes tot el dia: Finlàndia, o almenys Jyväskylä, està ple de fanals, els fanals te'ls trobes a llocs inesperats.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Viatge a Lapònia (IV i últim)

És l'últim dia de viatge. Quan em llevo al matí a fora estem a -5ºC (recordo que era a principis de novembre). Faig una volta per la zona d'acampada i de cottages.

De sobte, una bandera em crida l'atenció.












És la bandera Sami. Els samis eren els que vivien a Finlàndia abans que hi arribessin els finlandesos des del centre d'Europa. Quan els finlandesos van arribar, els sami es van desplaçar cap al nord, a Lapònia. Sorpresa! al mateix càmping hi ha el parlament de les nacions Sami.

Aquest Parlament representa els sami que viuen a Finlàndia, Rússia i Noruega.
És un parlament extremadament funcional, però s'entén que el parlament sami sigui aquest barracó si es té en compte que els sami són en realitat un conjunt de pobles completament diferents que fa poc han decidit que tenien coses en comú i que per defensar els seus interessos s'havien d'unir, a més d'estar situats a una terra on la bellesa la posa la natura, i l'home només es concentra a sobreviure, un intent de bellesa creat per l'home, sense cap objectiu especial no s'entén.

Aquestes consideracions les faig quan arribem amb autobús a Inari, la ciutat del lloc: quatre edificis grisos al costat del llac més fantàstic que s'hagi vist mai.

Des d'Inari anem a la granja de rens. Ens expliquen que avui en dia casi no es maten rens per menjar, i que ja no se n'utilitza la llet per fer formatge, ja que això seria casi com matar les cries.

A més, ens expliquen que tots els rens són propietat d'algú, més encara, d'un Sami. És tradició que quan als nens els cau la primera dent els hi regalin un ren. Els rens viuen en llibertat vigilada.

De sobte la senyora que ens explica totes aquestes coses agafa un bastó i pica contra un arbre, tots els rens vénen, com els gossos de Paulov, la senyora ens dóna menjar per que els alimentem.


Quan tots tenim massa fred, entrem a una casa sami on ens expliquen coses sobre la seva cultura, i bevem cafè calent en tasses tradicionals sami. Abans de despedir-nos, i seguint les tradicions sami, cada nacionalitat haurà de cantar una cançó popular del seu país. Els bascos no tenen problema, canten 28 junts, a mi em toca cantar la sardana de l'Empordà tot sol, i el conductor de l'autobús finlandès tampoc se n'escapa.

Després de dinar, fem una caminada i veiem per última vegada el llac, el sol es pon vermell vist des d'un turó a vint minuts de la ciutat.

Tornem a l'autobús, són les sis de la tarda, comença el viatge de tornada a Jyväskylä, arribarem a les cinc del matí.

dijous, 3 de desembre del 2009

Setmana d'examens

Ara estic d'exàmens, avui en tinc de francès, y entre demà i dilluns faré els més durs.

Aquí us poso el text que han utilitzat els estudiants de castellà de nivell 1 per fer el seu examen.

Amatore Pelacani es un hombre italiano que no tiene veinticinco años. Él tiene una novia francesa que se llama Dieudonnée Monteton. Ellos son estudiantes y viven en Finlandia. A ella no le gusta vivir aquí porque dice que los finlandeses son muy borrachos, pero a él le encanta porque, en su opinión, las mujeres finlandesas son muy bonitas y simpáticas.

Hoy es lunes uno de noviembre están en una zapatería porque Amatore necesita unos zapatos.

Amatore: Buenas tardes. Quiero probar unos zapatos amarillos que tienen allí en el escaparate.
Dependiente: ¿quiere “probarlos” o quiere “probárselos”?
Amatore: Quiero probarlos porque un amigo me ha dicho que son la especialidad de este local
Dependiente: Perfecto. Y ¿qué quiere de primer plato?
Amatore: Una ensalada de lechúga y tomate
Dieudonnée: Yo también quiero lo mismo de primero, pero de segundo quiero un bolso marrón con setenta y siete euros dentro.
Dependiente: Bien, y, ¿qué quieren beber?
Amatore: Una botella de vino tinto de la casa para mí.
Dieudonnée: Y yo quiero dieciocho botellas de vino blanco.
Dependiente: Muy bien. ¿Y de postre?
Amatore: Tres tortas de vómito con whisky
Dieudonnée: Yo sólo quiero una

Después de la zapatería, Amatore y el dependiente decidieron ir a una tienda de ropas por que el italiano quiere comprarse una camisa. Es que el sábado va a ir a una fiesta y no tiene nada que ponerse.

Amatore: ¿a qué tienda vamos?
Dependiente: Podemos ir a LGF (Lady Gaga Fashion). Allí hay ropa muy bonita que te va a gustar mucho.
Amatore: ¡Buena idea!
Dependiente: Pero, antes de ir a la tienda, tienes que llamar a tu novia y decirle que la quieres mucho. Ella todavía está en la zapatería.
Amatore:¡Pero ya no la quiero! Ahora te quiero a ti. ¿Cómo te llamas?
Dependiente: Me llamo Kalle Kinkkunen, soy de Hevonperse, que es un pueblo que está en el centro de Finlandia.
Amatore: ¿Cuántos años tienes?
Kalle: No te lo digo.
Amatore: ¿Por qué?
Kalle: Porque soy un perro y no sé cuántos años tengo.
Amatore: (por teléfono) ¿Dieudonnée, todavía estás en la zapatería?
Dieudonnée: (por teléfono) si, pero ya voy a terminar el postre.
Amatore: (por teléfono) Ven a la tienda LGF que tengo algo que te va a gustar mucho.

Dos horas después la francesa y el italiano están en el salon de la tienda y van a su casa a comer porque hoy lunes es el cumpleaños de Dieudonnée, quién ahora tiene los mismos años que Amatore. Antes de ir a casa, han comprado mostaza y Ketchup porque van a comer algo muy especial.



El meu company de pis francès, després de fer l'examen, es va aixecar, va donar la mà a la professora i la va felicitar per haver escrit aquest text.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Barça - Madrid

Demà és diumenge, dia de futbol, i em tocarà veure el barça acompanyat de madridistes, amb els que no passarà res a part de que els hauré de consolar, i d'europeus, problema, que no entendrien si en un moment del joc crido o salto i que després de demà ens miraran a tots com a uns animals.

Hauré de controlar les emocions.

Queda pendent l'explicació de l'últim dia de viatge a Lapònia, serà el proper post!

Ara però, ja han començat els exàmens, tinc feina i he d'estudiar, benvinguts al món real, Finlàndia ja no és DisneyWorld.

Per no passar-me el dia tancat a l'habitació, avui aniré a una fira nadalenca, una espècie de fira de Santa Llúcia finlandesa. A veure que trobo, ja m'han avançat que d'arbres no gaires, aquí la gent se'ls talla, tampoc crec que hi hagi figuretes de pessebre, que queda? la part cutre de Santa Llúcia! espero que sigui millor que això



diumenge, 22 de novembre del 2009

Història de Finlàndia segons un finlandès

"Al principi tots vivíem al bosc, i llavors va aparèixer Nokia"

Això és per ell la història real de Finlàndia, segurament és el que més ha influenciat el seu present.

dijous, 19 de novembre del 2009

Viatge a Lapònia (III)

El tercer dia al matí visitem una granja de huskys, aquests gossos del nord. El propietari ens explica que ha participat a Pirena, però que no ho fa més per què els seus gossos no podrien guanyar, no estan acostumats a córrer a només 0ºC, i a més el seu valor és la resistència a les condicions extremes, no la velocitat. També ens explica trist, que tenen alguns d'aquests gossos barrejats entre husky i altres espècies per córrer més ràpid, però que a l'hivern no els poden tenir fora!

Després passegem entre els 50 gossos que hi ha a la granja, entre els quals hi ha unes deu cries de vuit setmanes que s'ho deixen fer tot.














Després a dinar, avui dinar fort, no sabem quan podrem tornar a menjar, ja que ens dirigim a la fi del món: Vasatokka, una mica al nord d'Inari.
Són sis hores d'autocar, a 100 per una carretera blanca, i en tot el trajecte ens creuem amb potser tres cotxes (si, anem per la carretera principal de la regió).

Arribem a les 24:00, està nevant, però no hi ha neu al terra, deu ser qüestió del canvi climàtic, que aquí es fa molt evident.

I per celebrar que hem arribat a la fi del món, sauna i bany al llac.
Temperatura de la sauna: entre 80 i 90ºC
Temperatura exterior: -8ºC
Temperatura de l'aigua: segur que 0,000001ºC, suficient per que no es congeli.

Les sensacions són espectaculars, tothom que pugui ho ha de provar, ja ho havia fet però no en un lloc tant fred. Estàvem a la sauna fins a no poder més, fins que el cos ens deia prou, i aleshores sortíem corrents al llac, de camí al llac ja començaves a pensar que no era bona idea, començaves a notar el fred, aleshores et llençaves, no ho podies pensar, no es pot fer lentament. 1 segon, 2 segons a l'aigua, i ja en tens prou, és massa fred, et desesperes del fred que fa i estàs disposat a pegar-te amb qui es posi al camí entre tu i la sauna, ara necessites calor. I un cop a la sauna, trenta segons fins que recuperes la calor corporal, aleshores penses que ha estat brutal, i que hi has de tornar.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Cap de setmana a Estocolm

Cap de setmana en aquesta fantàstica i tropical ciutat (5ºC, Uau!)
Hi hem arribat en ferry, unes 8 hores de trajecte nocturn.

Em quedo amb dos coses:

Segurament per última vegada en 47 anys m’he beneficiat d’un descompte relacionat únicament amb l’edat, per tenir 18 anys o menys he entrat gratis al museu Vasa, sense ensenyar cap carnet jove ni cap carnet d'estudiant.

Una botiga de CDs al barri antic d’Estocolm. Hi venien música dels ’60 i dels ’70: rock, folk i alguna cosa de blues. La botiga no ocupava més de 20 metres quadrats, i hi devien haver un bilió de CDs, també hi havia vinils. Me n’he endut un CD Mike Bloomfield, que havia estat guitarrista de la Paul Butterfield Band, a recomanació del botiguer, després de 15 minuts de conversa.

P.D: i també amb una xocolatina d'avellanes que es diu "Tarragona"





dijous, 12 de novembre del 2009

Viatge a Lapònia (II)

Segon dia a Lapònia. Avui sortim a caminar.

Pugem una muntanya entre arbres i arbres fins que arribem a un altiplà. L'aspecte de l'altiplà em recorda algunes pel·lícules de la segona guerra mundial. No hi ha arbres, els hem deixat pel camí; el terra està format de milions de roques de la talla del meu cap, totes recobertes d'una fina capa de neu, a sota les roques el terra està gelat; està nevant i no es pot veure a gran distància, però sembla que aquest paisatge dura quilòmetres i quilòmetres.

Tornem al "cottage" i dinem, cadascú pel seu compte, avui em faig fideuada pobre (però amb un cubet de caldo precuinat per donar gust).

A la tarda sauna, desgraciadament no tenim un llac on banyar-nos, però hi ha neu, així que ens rebolquem despullats damunt la neu, i ara mentre ho escric penso que potser el cubet de la fideuada contenia substàncies que van confondre el meu cap.

A la nit ens porten de festa a Rovaniemi. L'ambient està una mica mort, però ens estem ballant en un club fins a les dos de la nit. Dos bascos i jo sortim els primers, i com que estem morts de gana anem a una paradeta d'hamburgueses 24 hores. Jo em demano l'hamburguesa mes petita, però li caic bé al venedor, i me la posa més gran, a més em regala un suc.

Suposo que és normal que al club no hi hagués molt ambient, festa i cercle polar àrtic és difícil de relacionar.







La primera foto és l'altiplà.

La segona foto és un cartell que em va cridar l'atenció. Llàstima que es vegi malament!

cottage= casa rural en anglès, quan ho dic jo vol dir típica casa rural finlandesa

dimecres, 11 de novembre del 2009

Viatge a Lapònia (I)

Dijous, 23:45 Edifici IDEA, davant l'estació de tren.
Un autobús que ens espera ens portarà fins a Rovaniemi. Al grup hi ha quatre alemanys, 2 hongaresos, 3 polonesos, 1 xinesa, 1 anglesa, 1 brasiler, 1 català i 29 bascos (que es queixen de que la carn no és bona).

Carretera, carretera i carretera. Finalment arribem a Rovaniemi, són les 6:30 i casi no hem dormit, la temperatura exterior és de -1ºC.

Primer de tot visita al Pare Noel. Ens condueixen cap a una plaça i ens indiquen on està el Pare Noel, on comença el Pol Nord, i on estan les botigues de souvenirs. Petita decepció: la música és de pianet elèctric, no hi ha neu, no ens deixen fer fotos amb el Pare Noel i el terra rellisca molt. A més el parc d’atraccions (mini parc d’atraccions nadalenques) és tancat.



A la tarda anem cap al “cottage”, i allà si que hi ha neu, fem quilòmetres i quilòmetres per una petita carretera nevada que no sembla que condueixi enlloc.

I tot al nostre entorn és gel.

A la nit pugem un turonet per intentar veure les llums del nord o aurora boreal. Fracàs, els núvols ens ho impedeixen, demà serà un altre dia, i tots ens ho passem bé mirant com els bascos canten cançons del “euskal super3”.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Parlem de Futbol

Avui el barça juga un partit de futbol contra el Kazán, un equip rus, en camp contrari. Als diaris parla de com s'ho faran els jugadors del barça per suportar les terribles baixes temperatures, i quina roba portaran. He estat mirant a internet quines són les temperatures de Kazán: aproximadament -5º durant el partit. Una mica més fred que aquí. No gaire. I parlen de com s'ho faran per no congelar-se durant el partit, i de la roba d'alta tecnologia que portaran per sobreviure. No cal tanta història, aquest sóc jo quan surto a fora a fer esport, i és el que recomano fer a Messi i companyia a l'hora del partit: pantalons de xandall llargs (res de pantalons curts de futbolista); mitjons i bambes gruixudes (per res unes botes primes de futbolista); una samarreta de cotó de màniga llarga i una dessuadora (samarreta de niló? i ara!); guants de cotó, buff i barret!




Au a córrer.

Tot i això aquí no és tant fred, la temperatura mitjana d'aquí és 0º i allà és inferior. Si ja tinc fred ara, no crec que surti a fer esport al carrer d'aquí a un mes, quan les temperatures seran com les d'allà.

Continuem parlant de futbol, un conegut finlandès m'ha proposat d'anar a veure un partit de futbol que jugarà ell a un poble a 60km de Jyväskylä, m'ha dit que puc anar a la seva furgoneta. Diu que aquest partit és important per què si el guanyen passaran a la tercera divisió finlandesa.

Passar dos hores seguides a l'exterior mirant futbol de la quarta divisió finlandesa... Ja m'ho pensaré.

A la foto, un grup d'amics del barri jugant a futbol quan encara es podia fer esport en màniga curta!

dilluns, 2 de novembre del 2009

Firmes!


- A Finlàndia hi ha l'obligació de fer la mili, o un any de serveis comunitaris. La majoria de joves prefereixen l'opció de les armes. La història marca molt la manera de fer d'un país: Finlàndia té mili obligatòria, Suïssa té mili obligatòria. I nosaltres veiem els dos països com a exemple de país pacífic, és curiós.

- Potser serà veritat que l'exèrcit no té per què estar relacionat amb la guerra. A l'Índia no hi ha gaires policies ni gaires bombers, i l'exèrcit a vegades s'encarrega d'aquestes funcions.

- No, però aquests dos països tenen mili per altres coses. Finlàndia és pacífica però és guerrera. No les deuen tenir totes sobre la seguretat dels països dins la Unió Europea i per això fan servei militar. Potser el pacifisme finlandès no és més que les ganes de passar desaparcebut d'un nen que té companys de pati més forts i violents que ell.

- Si, és clar, els joves quan trien si fer servei militar o servei social ho fan tot pensant en consciència nacional i amb visió històrica

- No home, però aquestes coses... sempre hi ha una consciència col·lectiva, jo el que vull dir és que a Catalunya, més de la meitat dels meus amics no volen obeir ordres d'un tipus que crida, i de llarg preferirien fer algun servei social per a la seva comunitat propera (sempre tenint en compte que és obligatori fer una de les dos coses).

- No sé, ens falten altres opinions amb més perspectiva i coneixement sobre història, societat, psicologia etc.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Panellets

S'acaba l'octubre i m'estic acostumant al gel. Tampoc no salto ja d'alegria quan veig un pilonet petit de neu. A l'herba i a l'asfalt hi ha una fina capa blanca que no se'n va mai, per molt que rasquis amb la sabata el gel segueix enganxat. Però no rellisca, el terra deu estar preparat per aquestes condicions. Plou sovint, però no hi ha bassals al terra, o sigui que no hi ha perill de que es gelin i relliscar. No hi ha bassals al terra, sembla increible però és cert.

No tinc prou experiència per dir-ho, però crec que quan hi ha un grup de gent internacional sempre s'acaben celebrant les tradicions que conviden més a festa i a actes especials, per això fa uns dies vam celebrar el dia d'acció de gràcies canadenc, avui Halloween, i d'aquí dos setmanes el dia d'acció de gràcies americà. I segur que celebrarem Sant Nicolau.
Ahir parlavem amb amics i comentavem que segur que hi ha algún dolç especial per totes aquestes festes, i com que no sabiem cap dolç típic de Halloween vaig explicar que és la castanyada, i que mengem panellets.
Em van demanar que en faci, però és complicat trobar ametlles aquí a un preu acceptable i un cop trobades fer-ne farina.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Et maleeixo Benjamin Franklin!

Benjamin Franklin va proposar el canvi d'hora per primera vegada, fa una setmana anàvem una hora avançats respecte l'horari d'hivern, que es considera el real (sempre segons la wikipèdia). Doncs jo dic a sir Benjamin Frankin: per què no tenir els rellotges sempre en horari d'estiu? Bàsicament per què així el sol no es pondria abans de que toquessin les 5 de la tarda!

I passeges tranquilament pel carrer a les 19:00, i penses que ja fa estona que és fosc i que potser ja hauries d'anar a dormir.

Després, parlant amb amics, recordes el cartell nopublicitari que hi havia als lavabos d'un bar.





"no venem cervesa, només la lloguem"

dissabte, 24 d’octubre del 2009

“On doit parler l’anglais!”

La nòvia del meu company de pis ha vingut des de França a veure’l, i estarà vivint aquí dos setmanes. Ha portat formatge, així que hem comprat vi, i ho hem barrejat amb el meu pernil: sopar de sibarites.

La noia no parla bé l’anglès, és la meva oportunitat per practicar el francès. No ho faig gaire, acostumo a parlar una barreja d’anglès francès i castellà



Aquesta foto és el testimoni de per què van alguns finlandesos a Tallin. L'alcohol hi és molt més barat, i els surt a compte anar-hi per comprar-ne. Això ja ho sabiem quan vam anar a Tallin, així que per no fer el tonto vam comprar unes ampolles de cervesa, però no aquest carregament. Això és exagerat! Amb els companys vam alucinar quan vam veure com senyors controlaven amb la mà dreta el fill i amb la mà esquerra un carretó ple d'ampolles de vodka.

I és que els finlandesos són molt viciosos, també els agrada el joc, a tot arreu hi ha màquines d'apostes, i els nens de 10 anys hi juguen sense vergonya. El ferry Helsinki-Tallin Semblava un parc infantil de Las Vegas, més que un barco.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Primer dia de neu!

Avui just despertar-me he pensat: tens problemes de crèdit; a casa només et queden cereals i sopes precuinades; se t'ha fós la llum; avui tens moltes hores de pràctiques; he de fer un treball de "human resources management" que no entenc.

Però aleshores he corregut les cortines i he vist això:


Primer dia de neu a Jyväskylä, no sabeu quina il·lusió m'ha fet! M'ha canviat l'humor a optimista, i a partir d'aquí tots els problemes s'han anat solucionant durant el dia.

D'altre banda, el viatge a Tallin ha estat un exit: Tallin és MOLT bonic, és una ciutat que recomano a tothom: porta uns dos dies de visita (amb més dies te'n cansaries), però te'n passaries dosmil passejant pel centre. El centre de la ciutat és medieval, i té un aspecte molt agradable, acollidor. A més la capital d'Estònia és neta, crec que no he vist cap bossa de plàstic al terra en aquests dos dies.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Helsinki - Jyväskylä - Tallin


"Autumm break"
Aquesta setmana és festa pels estudiants a Finlàndia, l'aprofito doncs per moure'm.

Durant el cap de setmana he estat a Helsinki amb els pares i els Ametller-Esquerra. Ha estat un bon cap de setmana, en que hem visitat les catedrals ortodoxes i protestants de Helsinki, el mercat del peix de Helsinki, el parc Sibelius i a l'església de pedra (a la foto). A més, els pares m'han portat pernil del bo i secallona (l'embotit del nostre país és molt bo!).

Ahir vaig tornar a Jyväskylä cap a la tarda, però sabeu, aquí hi fa més fred que a Helsinki, així que he decidit tornar-hi demà al matí, i cap al vespre potser encara vaig més al sud, per exemple Tallin.

A Tallin hi aniré amb amics francesos, espanyols i eslovens d'aquí del barri. Marxem ben d'hora al matí i anem amb el temps molt cronometrat, els eslovens no es fien de que els espanyols arribin a l'hora.

Sense plantejar-m'ho estic fent de la meva habitació una habitació ben bonica.D'una banda tinc un mapa a la paret, i tot de records dels moments més divertits (fotos, dibuixos, papers, tickets, etc.). Finalment, també tinc una planta, i encara que no tinc test, n'he improvisat un amb la tapa de les escombraries que m'ha quedat molt bonic. També tinc un mirall on s'hi mira la meva planta cada dia, i per què no es senti sola li he posat unes quantes pinyes al test.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

ketchup o catsup

Ara que visc sense els pares, he de fer tota la compra jo mateix, i comprant se’m plantegen dubtes que mai abans havia tingut, una mica com el senyor Burns, dels Simpsons (quina sèrie aquesta, que puc trobar un capítol per a cada problema que tinc! parlant dels Simpsons, us recomano aquest blog, és sorprenent).

El meu dubte no era si comprar ketchup o catsup, ni quins cereals són els més apropiats per a mi: el meu dubte era el sabó: “Bath foam” és espúma de bany, però ho puc utilitzar com a sabó? Neteja? I com és que és el més barat, si es tracta d’un article tant poc necessari? Body milk serveix per netejar-se el cos? I bath milk? Com és que en cap pot no hi posa “gel”? per què hi ha 15 coses diferents per posar al cap i només 3 per al cos?

Algú em pot donar la solució? Estic desesperat!

dissabte, 3 d’octubre del 2009

SALSA!

"you are spanish, you should be a good salsa dancer Carlos!"

Per on començo a corregir la frase?

Deixaré que es creguin que sé ballar salsa, és una cosa positiva

divendres, 2 d’octubre del 2009

I wouldn't know what to do

Hi ha gent que sap fer la compra, gent que compra el més essencial, i que no es passa amb els capricis o les coses poc útils.
Aquesta gent no és qui ha omplert aquesta nevera, amb 4,8 quilos de ketchup.
Tots els edificis finlandesos tenen això: un refugi nuclear. També ens van donar informació sobre com sobreviure a un desastre nuclear el primer dia que vam anar a la universitat. En principi no ha de passar res, però mai se sap. Al final de la informació deia: en cas de dubte pregunta a la teva tutora que fer: I wouldn't know what to do. Si aquesta és la resposta, doncs anem bé!

He mirat i buscat, i no hi ha cap central nuclear a Jyväskylä, per què tanta seguretat? a Ascó tenen refugis com aquest? No ho sé, però sospito que aquestes portes estan relacionades amb els veïns que tenen els finlandesos. Sabíeu que durant la guerra freda, Finlàndia era el país més fred de tots? A més era l'únic país no alineat. Suposo que es devien sentir més propers als Estats Units, però amb la potent URSS al costat, a veure qui diu res!

dimarts, 29 de setembre del 2009

fred

La temperatura d'avui a les 07:15 era de 0ºC. Nois, això no va de broma!

diumenge, 27 de setembre del 2009

Finnish Cottage

Aquest cap de setmana he anat a una casa rural a 80 km de Jyväskylä. Per desgràcia estic tenint alguns problemes per passar les imatges de la càmera a l'ordinador. Per desgràcia, per què el lloc era meravellós.

Una Casa tota de fusta al costat d'un llac allargat amb illetes interiors. La casa era de dos pisos, al pis de dalt hi havia les habitacions on dormíem, i a baix i fèiem vida. Al pis de baix hi teníem una sala d'estar amb llar de foc (i en un cobert, a fora, hi havia fusta seca), la cuina i una sauna.
Entre la sauna i l'exterior només hi havia un safareig, i entre el safareig i el llac hi havia 20 metres d'un caminet de fustes perfectament fet. Quan recorries el caminet després de 5 minuts de sauna i et tiraves a l'aigua, podies veure tota la vista del llac, amb bedolls i avets que arribaven fins a les vores, i les fulles eren grogues, vermelles i verdes, i hi havia canyes verdes i canyes seques al llac, i et podies passar uns 20 segons observant tot això, per què després de la sauna el teu cos està tant calent que no et refredes.

Després de fer 5 sessions de sauna, podíem agafar els kayaks o la barqueta i fer una passejada pel llac i explorar les illes. Sobretot els kayaks, quin plaer, sentir-te tant a prop de l'aigua i flotant. També podíem fer una foguera a dins a la llar de foc, o a fora, al costat del porxo on esmorzàvem. Aleshores fèiem punta a branquetes, on hi punxàvem marshmallows (la xuxe que mengen els nens americans de les pel·lícules) o salsitxes i ho cuinàvem a flama directe.

Avui al matí he estat el primer del grup a despertar-se, i he anat a fer una volta sol pel llac amb el kayak, i m'ha vingut al cap aquesta cançó, encara que potser el folk finlandès hi hagués estat més encertat. Quan he tornat els meus amics ja s'havien llevat i havien fet l'esmorzar: SENSACIONAL!


La casa semblava aquesta.

dimarts, 22 de setembre del 2009

JYP JYP, Pastaaaa de dientes!

Ahir uns 40 estudiants vam anar a veure un partit de hockey gel del JYP, l'equip de Jyväskylä. El JYP és l'equip campió de la lliga finlandesa, però és un equip petit i els han fitxat els seus dos millors jugadors. A més la lliga finlandesa de hockey és l'equivalent a la lliga uruguayana de futbol: la lliga d'un país petit, però amb tradició en aquest esport, alguns dels millors professionals del món han començat allà, però tots els cracks marxen a altres lligues més potents (en futbol és europa i en hockey és amèrica).

A nosaltres tot això ens importava ben poc, no en tenim ni idea d'aquest esport i per tant ens ho vam passar igual de bé que si haguessim vist el partit més espectacular de tots. Al camp hi havia unes 4.000 persones, 100 cridaven (una cosa tipus "pastaaaa de dientes" però que té un significat totalment diferent) i els altres aplaudien. Per sort estavem al costat dels cridaners i per això ens ho vam passar bé. Encara que al final érem nosaltres qui haviem de començar els càntics, ells se'n van cansar. Sobretot els belgues cridaven. No sé si éren representatius de la manera de fer del seu país, però en tot cas no hi havia manera de que es cansessin de cridar, cantar, ballar...

Al final el JYP va guanyar: millor perquè ens haviem posat a la grada dels hooligans sense saber-ho, i es veu que no els hi va agradar gaire, que ho féssim, per això va ser millor que estiguéssin de bon humor.

dijous, 17 de setembre del 2009

"Hay varios tipos de caja, pero sólo fabricamos uno"

"Hay varios tipos de caja, solíamos fabricar del tipo A1, A2 y B6. Ahora sólo fabricamos el A1, aquí teneis un modelo de cada tipo, que cómo podéis ver son aparentemente iguales ..."

Als que siguin Simpsonòfils potser els sona això. En un capítol el Bart va de visita escolar a una aburridíssima fàbrica de càixes de cartró, que està al costat dels emocionants estudis de televisió: les explicacions del guía s'assemblen al que us he posat.

Resulta que aquests dies estic fent un curs intensiu de "Facility Management", el tema del qual és un magnífic programa informàtic per calcular temps de neteja en grans superfícies. Suposo que entendreu que tres dies seguits, de 09:00 a 16:00, tractant aquest apassionant tema, poden fer-me acabar boig, així que potser que alguna de les coses que escrigui avui no tinguin gaire sentit.

"Hay varios tipos de caja..."

Però el programa està molt ben fet i se li poden trobar moltes aplicacions de càlculs de temps a part de la neteja i en fi... Però només es ven a Finlàndia i la resta de països nòrdics o sigui que el certificat conforme sé utilitzar el programa ATOP no em servirà de gran cosa a Barcelona... però són 5 crèdits que demà ja hauré cremat.

"Hay varios tipos de caja..."


Però també faig altres coses, és curiós que hagi après a jugar a Volley Platja a Finlàndia, i de tant en tant em banyo al llac. He après a jugar a l'Uno (encara que perdi) i a alguna variant de l'Uno.

I miro el Barça. Aquí també miro el barça, gràcies a la web rojadirecta.com, per fer-ho m'he hagut de baixar algún programa, però està molt bé. Els partits importants també els puc veure en pubs, al centre de la ciutat, però si al dia següent tens classe gaire d'hora és millor mirar-los per internet a Roninmäki (el meu barri), ja que en total acaben sent uns 40' de trajecte.

Com que aquí anem una hora endarrerits, el proper partit faré un mail a algú per preguntar-li com va el partit, i saber si l'he de mirar o no, un 0 a 0 no val la pena.

Carles

diumenge, 13 de setembre del 2009

Moure's per Jyväskylä

"La manera més còmode de moure's per Jyväskylä és en bicicleta" diu una guia turística de la ciutat "excepte al gener i al febrer, en que les temperatures de -20ºC fan que moure's en bicicleta no sigui gaire saludable. Els altres mesos d'hivern no fa tant fred, traiem la neu de les voreres, es pot anar perfectament en bicicleta a -5ºC".

Encara no en fa tant de fred aquí, la temperatura mínima que hem tingut ha estat d'uns 7ºC però al migdia no acostumen a baixar dels 13, i fa uns dies vam arribar a 22ºC. Com que jo marxaré de Finlàndia al desembre podré anar en bicicleta cada dia. "Si Carles, tu somia! quan arrivem als 0ºC et semblarà que estiguem al pol nord!" diu la meva conciència, i jo li responc que tampoc n'estem gaire lluny.

No sé com serà a l'hivern, però ara a l'estiu tothom va en bicicleta o similars (foto) a tot arreu, i els aparcaments del centre sempre estan plens... de bicicletes sense lligar. Aquest és un costum finlandès molt bonic. Aquí la gent no roba les coses, per això deixen les bicicletes sense lligar al mig del carrer. A mi em sembla increïble. Jo he comprat un candau, el més barat, un que de tant fluix és casi inútil, però és que deixar la bicicleta al mig del carrer sense lligar em posa nerviós. És que no entenc que no et robin la bicicleta si la deixes sense lligar al carrer, és de tontos no fer-ho, i jo no ho faria mai però... deu ser un país de lladres el nostre, en que la bicicleta l'has de lligar per tres cantons diferents per què no te la prenguin, i en que ser malfiat ho tinc gravat fins a l'ADN!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Les festes aquí

El barri en el que visc és Roninmaki, un barri on el 70% (m'ho invento) dels habitants són estudiants. Com que tothom té ganes de festa, sempre hi ha coses a fer a la nit. Quan el dia següent tinc classe a les 8 del matí, em quedo amb el company de pis i amics jugant a cartes fins les 11 i després a dormir, els altres dies, vés a saber, sempre és diferent. O sigui que no ens aburrim gens.

Però per si ho féssim, l'organització d'estudiants ens prepara festes a bar i discoteques on ens fan preus especials (d'altre manera no s'hi podria anar) i on ens ensenyen curiosos costums finlandesos, com el d'oblidar-se que a vegades la gent vol distancia, i no que els hi posin el nas dins l'orella; o el costum de tornar tothom en bicicleta a casa, en un agradable passeig nocturn; o el més curiós de tots, el costum que tenen de tirar els vasos al terra de la discotèca, i ignorar-lo si es trenca, i no caminar descalç per casa el dia següent, per que al terra i deu haver vidrets que devies portar enganxats a la sola la nit anterior.

Aquest és el terra de la discoteca "night"


Els estudis aquí

Primers dies de classes.
No havia fet mai classes completament en anglès, ni tan sols les classes d'anglès. Tot i això, l'anglès dels professors és bastant fàcil de seguir, i els companys de classe sempre estant molt disposats a ajudar. Fa uns dies, un company de classe nascut a Kenya em va dir "don't you do classes in english in Barcelona" i quan jo li vaig respondre que no, em va mirar amb cara de "ho tens clar".

L'educació d'aquí està molt ben considerada, i els finlandesos ho saben. Avui la professora de francès ens ha dit que utilitzariem un llibre finlandès per fer classe, per què tot i que les explicacions estiguin en l'idioma del país, era un llibre millor que els llibres dels altres paísos. I és que funcionen molt diferent aquí les coses, a nivell educatiu: fem molt poques hores, però molts treballs a casa; a casi totes les assignatures farem presentacions, fins i tot tenim una assignatura que es diu "English presentations"; les classes són molt interactives, el professor pregunta molt a l'alumne, i l'alumne ha de donar constantment les seves opinions i posar-se a prova; finalment, moltes classes tenen ordinadors, i els utilitzen molt sovint (cal dir que els finlandesos ho fan amb bastanta més habilitat que nosaltres).

Però potser que el motiu per què l'educació funcioni tant bé aquí no sigui cap d'aquests, potser que tingui més relació amb la foto de sota.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Jyväskylä és molt petit

A Jyväskylä hi viuen unes 120.000 persones, dels quals 35.000 són estudiants. La ciutat està a uns 270 kilòmetres de Helsinki, i uns 170 de Tampere. Tenint en compte això, Jyväskylä és una de les ciutats amb més moviment de la zona, amb un centre gran i molts llocs on anar.
Això és el que pensava quan llegia informació sobre la ciutat, i això és el que m'he trobat:


Sembla un carrer cèntric de qualsevol ciutat europea, però no és així: es tracta de l'únic carrer cèntric d'una ciutat europea. Fora d'això, tot té aspecte d'extrarradi. El tema és que en un kilòmetre de carrer es concentra tota la vida de la Jyväskylä, i en aquest carrer hi ha de tot! Els centres comercials (4 en 4 passes) el cine, els restaurants i els bars pubs i discotèques (que n'hi ha molts i de tots els gèneres).
I no és que un s'hi pugui aburrir a Jyväskylä, als barris d'estudiants hi ha molta vida, i aquest carrer és sinònim d'entreteniment sense fi, el que passa és que sorprèn que tota la vida de la ciutat estigui en un cop de puny. El seu problema no és de falta d'espai, ni molt menys, creuar la ciutat d'una punta a l'altre vol molta estona, suposo que és més una qüestió climàtica: poder anar d'un lloc a l'altre sense haver-se de moure gaire, cosa que explicaria també la gran quantitat de centres comercials, i la casi nula existència de botigues a peu de carrer.

Així doncs, si que Jyväskylä és una ciutat amb molt moviment, però no pas un lloc amb un centre històric gran, o molts llocs per visitar.

En fi, des de la meva habitació de Roninmaki us explico això, la propera us explicaré quatre curiositats sobre la manera que te la gent de passar-s'ho bé aquí.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Ja m'he instal·lat

Ja estic instal·lat a l’habitació. És una habitació d’uns 20 metres quadrats, Amb un gran finestral, i amb connexió a Internet (encara que aconseguir-la porti una mica de feina). A més tinc accés a la sauna!

Al meu edifici hi ha una sauna que puc utilitzar unes hores al dia. És una d’aquestes saunes que tires aigua a les pedres calentes (com la majoria d’aquí) i s’hi està molt bé. M’han ofert a més d’anar a una sauna de fum. Es veu que és el tipus de sauna més antic que tenen aquí. En la sauna de fum, es canalitza el fum del foc cap a la sauna buida, de manera que quedi durant una bona estona tota plena de fum; després es treu el fum, i s’utilitza com una sauna normal, havent quedat els bancs i les parets de color negre i deixant anar una olor molt especial. També és interessant saber que dins la sauna la gent es dona cops amb branques de bedoll, que han anat a buscar al bosc (aquí si arrenques branques d’un arbre al bosc ningú et diu res, és perfectament legal tallar un arbre sense haver de donar cap explicació a ningú).

I a més, Roninmäki! És el barri on estic, i tot és propietat de l’agència KOAS, que és qui troba allotjament pels estudiants, o sigui que tots els habitants del barri són estudiants, o sigui que hi ha un ambient brutal! Ahir al vespre, cap a les nou, vam començar a xerrar amb dos lituans (un noi, Armys, i una noia, Indra), i se’ns va anar afegint gent de diversos llocs: que si d’on ets? Que com et dius? Al final érem uns trenta al mig del no res, pelant-nos de fred, però passant-nos-ho molt bé!


I aquí teniu la foto del meu sopar d'ahir, espaguetis a la carbonara tal i com els mengem a casa.Ahir feia bastant de fred i a l'autobús escoltava "california dreaming" i el tros aquell de "I'd be save and worm if I was in LA" em va fer pensar "I'd be save and worm if I was in BCN", així que em vaig fer aquest sopar per treure'm qualsevol enyorança.

diumenge, 30 d’agost del 2009

primeres sorpreses



No és que sigui gaire difícil sorprendrem aquí a Finlàndia, vinc disposat a fer-ho. Moltes de les novetats que m'han cridat l'atenció estan relacionades amb el clima:

El terra de l'aeroport és parquet; a les cinc del matí ja surt el sol; el sol no és pon fins a les nou del vespre; en cap moment del dia fa veritablement sol; et paguen diners per reciclar; hi ha maquines escurabutxaques a tot arreu, al supermercat, a l'alberg, a les sortides dels centres comercials i òbviament als bars; en un bar anuncien SanMiguel i al súper hi venen Estrella; a l'estiu fan esquí de fons amb rodes lligades als esquís; tot és molt car; als bars no s'hi permet fumar, hi ha una habitació d'uns 10m quadrats habilitada amb campanes extractores per fer-ho; a les portes de les cases hi ha raspalls instal·lats per netejar-s'hi les botes a l'hivern; la gent aparca les bicicletes al carrer sense lligar-les (tothom) i el 40% dels joves tenen aspecte de roqueros.

Això és tot per avui, seguiré explicant-vos allò que em sorprèn, i prometo fer-ho amb més detall.

P.D: a la foto, els raspalls que hi ha a les portes de totes les cases.






Carles