A PROPÒSIT DE LA LECTURA DE CAIM DE JOSÉ SARAMAGO
(AMB ÀNIM PROVOCADOR)
Primera trobada després d’estiu per comentar les impressions de la lectura de Caim de Saramago.
Tarda de diumenge de setembre a la terrassa d’en JA a Mataró.
Primera coincidència quasi total: Plaer en la lectura i un debat molt suggerent.
No soc la persona adequada per fer comentaris de l l’estil de Saramago però em quedo amb la idea d’un estil ocurrent, brillant, directe i entenedor. També em quedo amb les referències d´AM a Saramago com a mestre en al•lusions, elisions i frases perifràstiques. I personalment crec que de manera menys abusiva que a “Assaig sobre la ceguesa”.
Intentaré expressar molt sintèticament què m’agrada i què no m’agrada de Saramago.
A Caim i més enllà de Caim m’agrada la seva imaginació, la seva relectura de situacions, com descriu els relats, la seva estructura, la finor de l’expressió de les seves idees, els crescendos, les atmosferes d’ ambientació...
Què no m’agrada, i ara m’ atreviré a dir-la un mica grossa: L’ ús exagerat de les al•lusions i perifrasis accentuen e seu tó moralista fins a ser lliçoner i sermonejador. Amb certa impostura de la seva part.
M’explico: a Caim i en certa manera també a l’ Assaig, carrega amb brillantor contra els que dicten què està bé i què està malament, què hem de fer i què no hem de fer.
A Caim carrega contra l’església amb el recurs de fer mofa i befa de la Bíblia. Explica com el teisme bíblic, i l’ església catòlica, comporta l’alineació de les persones fins anular la pròpia llibertat de l’home. Ens parla de la gran mentida construïda sobre els extraordinaris documents del vell i el nou testament.
A l ’Assaig medita sobre la condició humana en condicions límit, és la humanitat reclosa en un manicomi i la barbàrie més absoluta. Es també la guillotina, el Golem, Auschwitz, el Gulag. ..
I d’ aquí la impostura del Saramago que es declara marxista convençut i que sembla oblidar que l’ aplicació del marxisme va comportar el leninisme, l´estalinisme i el maoisme amb milions i milions de morts i d’ injustícia arreu. Amb imposició al dictat de les idees per part de les élites dominats comportant la més absoluta privació de les llibertats individuals, vessament de sang i injustícies cruels i ignominioses.
Era possible un altre resultat en l’ aplicació del marxisme?
Es gràcies a la revolució francesa que els conceptes llibertat, igualtat, fraternitat es van extendre arreu? Sense vessament de sang, guillotines i demés barbaritats no hauríem arribat al mateix?
Sense l’adveniment del comunisme i els soviets fora possible la socialdemocràcia?
Voldria pensar en una resposta afirmativa a les preguntes. Contràriament trist destí el de la humanitat que el peatge pel progrés és la més absoluta ignomínia. En aquest cas fora millor que l’ home no haguera existit!
(NB: les idees, dubtes i limitacions d’ aquesta aportació al bloc són d’ estricta responsabilitat de qui sota signa i no tenen per què representar les idees del grup)
La propera lectura és una proposta d’ AM:
HOMBRES Y ENGRANAJES D´ERNESTO SABATO.

RAMON

Ja he tornat

Doncs això, que ja he tornat.

Segurament m'he deixat coses per explicar, és impossible no fer-ho.

Aquests casi quatre mesos han estat espectaculars. He après moltes coses noves. He conegut molta gent nova. He vist moltes coses noves.

Ara tinc amics arreu d'Europa, i això em fa bastanta il·lusió, quan vagi a Alemany, París, nord d'Itàlia,Eslovènia, Bèlgica, Holanda o Finlàndia quan hi torni sé que hi haurà gent a la que voldré veure, saber com els va la vida.

Però també tinc amics a Barcelona, i ara toca passar-s'ho bé amb ells.

D'aquí a dos horetes aniré cap al Passeig de Gràcia, pujaré pels jardinets i faré un passeig per Gran de Gràcia direcció al cinèma a veure la pel·lícula aquesta en 3D.

Torno a la vida normal, doncs a gaudir-la!

Què m'agrada de -20ºC

A 20 graus sota zero fa molt fred. Mira-t'ho com vulguis: que si el fred és sec i es nota menys, que si el sol fa que no sigui tant desagradable, que si quan fa tant fred no neva i aleshores fer vida és més còmode etc.

NO! -20ºC=FRED

Però sé que aquest fred només l'hauré d'aguantar una setmana, o sigui que en certa manera és, fins i tot, divertit.

El que és divertit d'aquest fred és que quan surts a fora no notes que fa tant fred fins al cap de cinc passes, aleshores et congeles, però t'has sentit fort durant cinc passes.

És divertit que les llàgrimes se't congelen al voltant dels ulls i per tant costa ser expressiu.

És divertit que se't congeli la humitat que hi ha dins el nas i tinguis sensació de tneir mocs per molt net que tinguis el nas, i et costi respirar.

És divertit que et sembla que l'aire està molt net, et decideixes a respirar profundament, però te n'estàs per què això podria causar una hipotèrmia.

I també és bonic. Quan fa tant fred la neu brilla molt, i el terra i el cel estan plens de petits punts fluorescents. Crec que la imatge deu recordar a la llum que fan els calamars a la nit, però no els he vist mai, no sé pescar.



Temperatura d'ahir en un dels moments menys freds (consti!)

avui fa fred

fred fred!

El humor en Finlandia (en Castellano)

(faig aquest article en castellà per als amics forasters que m'ho han demanat, així poden practicar el seu castellà i veure que escric)

Se acerca la Navidad y les pregunto a los finlandeses que cantan en estas fechas. La mitad son canciones tristes, mejores en general, mas bonitas, que los "Jingle Bells" típicos, pero tristes aún así.

Están tristes? quizás, pero también tienen sentido del humor, un humor similar al de todo el mundo.

En primer lugar, como en todo el mundo, necesitan una región, país o ciudad de la que reirse: los afortunados son los suecos. Explican chistes tipo Lepe pero con suecos. Pero el único chiste de este tipo que sé se ríe de los finlandeses.

Esto es un sueco un noruego y un finlandés que apuestan (los finlandeses lo hacen continuamente) a ver quien es capaz de pasar mas rato dentro una madriguera de mofetas.
Entra el noruego y, después de cinco minutos sale quejándose por la peste del lugar.
Entra el sueco y, después de quince minutos, sale maldiciendo por haber apostado, ha matados sus glándulas pituitarias.
Entra el finlandés y, después de una hora, sale la mofeta mareada por la peste.


Hacen también chistes riéndose de diferentes regiones del país: se ríen de los de una región por tacaños, se ríen de otra por bestias, y de la capital por señoritos y chulitos.

Me suena.

Les gustan también los juegos de palabras a partir de las diferencias dialectales, pero yo no las entiendo, aquí os pongo una:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"

Otra cosa graciosa es que aunque en Barcelona hoy hace frío, aquí estamos a 21ºC menos, record de frio des que estoy aquí.



Chiste en francés:
"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

L'humor a Finlàndia (en Català)

S'acosta Nadal i pregunto als finlandesos que canten durant aquestes dates. La meitat són cançons tristes, millors en general, més boniques que els "Jingle Bells" però són tristes.

Estan tristos? potser, però també tenen sentit de l'humor, un humor bastant similar al de tot arreu.

En primer lloc, com a tot arreu, necessiten una regió, país o ciutat de la que riures: els afortunat són els suecs. Expliquen acudits tipus Lepe però amb suecs. L'únic acudit que sé però se'n fot dels finlandesos.

Això és un suec, un noruec i un finlandès que aposten (els finlandesos ho fan molt) a veure qui és el que aconsegueix passar més estona dins un cau de mofetes.
Entra el noruec i, al cap de cinc minuts surt maleint la pudor que fa.
Entra el suec i, al cap de quinze minuts surt maleint-se per haver apostat, ha mort les seves pituïtàries.
Entra el finlandès, i al cap d'una hora surt la mofeta marejada de tanta pudor.

En segon lloc fan acudits rient-se de diferents regions del país: se'n riuen dels d'una regió que tenen fama de tacanyos, se'n riuen d'una altre regió per que tenen fama de bestiotes, i se'n riuen de la capital per què són xulets i presumits.

Em sona.

Els agraden molt també els jocs de paraules amb trets dialectals, però jo no els entenc, aquí us en poso un:

"Appo Kekki tucco?
Untto mokkos no sekkos"



Una altre cosa que és graciosa, és que tot i que a Barcelona avui fa fred, aquí estem a 21º menys, record de fred des de que estic aquí.

Acudit en francès

"Est-ce que tu sais la diference entre toi et un sapin?
un sapin est une connifere
et toi, tu es un con et il n'y a rien a faire"

Llum a Finlàndia

Novembre és el mes més depriment a Finlàndia. Hi ha poques hores de llum i no hi ha neu. Al desembre encara tenim menys sol però la neu és un segon sol. La llum artificial es reflexa a la neu, creant una claror tènue que dura les 24 hores: la nit a Finlàndia dura molt però no és tant negre nit com la negre nit de Barcelona. Gràcies a això ja no he d'anar a comprar amb llanterna, per que per anar al supermercat anem per un camí de cabres, que així és més ràpid, i abans de la neu no es veia res.

Això de la neu s'ha de matisar, els finlandesos diuen que el que tenim ara és una fina capa de gel, per que la neu no s'acumula damunt dels arbres.

Però no us penseu que quan no hi ha neu els finlandesos han d'anar carregant llanternes tot el dia: Finlàndia, o almenys Jyväskylä, està ple de fanals, els fanals te'ls trobes a llocs inesperats.